La usurpació i traspàs dels bens immobles de la Seguretat Social és… L’altre espoli

L'Hospital Joan XXIII és un dels traspassats a la titularitat de la Generalitat.

Quan la paraula espoli sembla referida exclusivament a l’apropiació per part de l’estat dels recursos de Catalunya, l’espoli dels bens immobles de la Seguretat Social pactada entre el  PSOE, partit estatal, i CiU, partit que es diu català, complementa l’escenari d’un espoli amb caràcter de classe i un pas més en la llarga marxa de la Democràcia a la Cleptocràcia. Els representants polítics del règim cleptòcrata que patim no fan prou amb arrabassar-nos els minsos serveis públics que ens paguem nosaltres mateixos. Encara volen més. La nova mossegada va dirigida al patrimoni immobiliari de la Seguretat Social que conforma una part del suport i la garantia del sistema de pensions.

En aquest cas, es tracta de tots els immobles del sistema sanitari, hospitals i centres de salut. Aquest patrimoni, del qual és titular la Tresoreria de la Seguretat Social, és propietat dels cotitzants: els treballadors i les treballadores i, d’acord amb el que disposa la Lei General de la Seguretat Social, “Las cuotas, bienes, derechos, acciones y recursos de cualquier otro género de la Seguridad Social constituyen un patrimonio único afecto a sus fines, distinto del patrimonio del Estado”.

Per aconseguir una votació favorable que permetés superar el tràmit parlamentari de la Llei de Reforma de les Pensions, la reforma més antisocial de l’etapa democràtica juntament amb la Reforma Laboral, el ‘Gobierno de España’, socialista naturalment, no ha tingut cap objecció a mercadejar amb uns bens que no són seus, oferint-los a canvi del suport polític de CiU. El resultat és l’aparició d’una esmena, la núm. 368, firmada pel Grup Parlamentari Catala (CiU), que compromet el ‘Gobierno’ a prendre les mesures necessàries per iniciar el procés de traspàs de la ‘titularitat dominical’ (la propietat) dels immobles de la Seguretat Social a les CCAA, perquè se’n “beneficiaran” totes.

El més indignant és que aquesta usurpació es justifica en un suposat deute de la Seguretat Social amb l’Estat de 13.840 m€. És indignant perquè és un deute inexistent. És el que s’anomenava “deute històric” de la Seguretat Social, el mateix que, l’any 2006, el Tribunal de Comptes va instar el “Gobierno” a liquidar i per tant s’ha resolt i/o s’hauria d’haver resolt totalment. És el que, l’any 2004, el Secretari de la Seguretat Social, Octavio Granado, valorava en 4.000 m€ anuals, només pel que fa als complements a mínims (el complement que es dóna a les pensions de jubilació que no arriben a la pensió mínima). En realitat, aquest deute havia de ser imputat a dèficit de l’Estat, doncs les prestacions no contributives les ha de pagar l’Estat, no la Seguretat Social, malgrat que aquesta ha gestionat sempre el seu pagament. El problema és que l’Estat, en comptes de transferir a la Seguretat Social la quantitat econòmica corresponent, li passava en concepte de prèstecs per tal que no computés coma deute estatal de cares al límit establert pel Tractat de Mastrich.

Així doncs, no hi havia deute i no hi pot haver deute de la Seguretat Social amb l’Estat. Ans al contrari. L’any 2009, el superàvit del sistema no va ésser integrat al Fons de Reserva, com estableix la llei, sinó que es va utilizar “excepcionalment” per finançar ajornaments de quotes d’empreses en crisi, és a dir, proveir de finançament a lesempreses,ambrecursos de la Seguretat Social. El ”Gobierno“ no ha tingut prou amb comprometre gairebé el 83% del Fons de Reserva en deute públic español i ara pretén que també pugui comprar deute autonòmic, és a dir amb el traspàs dels hospitals i centres sanitaris amb una valoració de saldo de 9.000 m€. Aquesta quantitat coincideix amb la xifra compromesa pel “Gobierno” a les CCAA com a finançament extraordinari i, amb el Fons de Reserva invertit en deute, l’Estat, sense posar un duro, pretén resoldre els deutes i dèficits de les comunitats autònomes amb els estalvis dels treballadors.

És el propi “Gobierno” qui posa en perill l’estabilitat del sistemade pensions quan és qui l’ha de garantir. CiU i PSOE ho reconeixen quan el redactat de l’esmena diu textualment: “sin ocasionar daños irreparables en las cuentas públicas, se liquiden definitivamente las deudas existentes entre la Seguridad Social y el Estado”, reconeixen implicitament que l’espoli dels bens immobles de la Seguretat Social produeixen danys. No desitgem comprovar si són reparables o no.

Finalment no podem oblidar que els qui deuen a la Seguretat Social són precisament els qui estan promovent l’expropiació il·legítima, i probablement il·legal, del patrimoni dels cotitzants: els grups empresarials sanitaris concertats de Catalunya, dels quals és un representant significat l’actual conseller de Salut Boi Ruiz. El deute en quotes impagades a la Seguretat Social era de 420 m€ l’any 2004. El 1995 es va fer la primera moratòria, amb condonació d’interessos, el 1997 es va renovar per deu anys, el 2010 es va ampliar sis anys més… No descartem que implícitament i secreta s’hagi pactat la seva condonació, mentre les empreses escanyen al límit el seu personal. Quin banc fa aquestes condicions als seus deutors?

Aquests morosos i els seus representants governamentals s’atribueixen el dret d’endegar el major espoli de la democràcia que, per volum i transcendència, va molt mes enllà de les retallades pressupostàries.

Ja n’hi ha prou d’aquest saqueig sense límits!

Al término de la manifestación convocada el jueves por CAS Madrid, la Plataforma Matusalén y el Grupo de Trabajo de Salud-Sol-15M, en contra del acuerdo entre el Gobierno y CiU por el que se traspasarán a las Comunidades Autónomas 600 inmuebles y equipamientos (hospitales, ambulatorios…) del patrimonio de la Seguridad Social, los convocantes hicieron llegar una carta al ministro de Trabajo, Valeriano Gómez, a quien manifiestan su rechazo a tal traspaso, entre otras razones porque no se delimita el uso final que pueda darse al patrimonio transferido, motivo por el que sería posible dedicarlo a una finalidad distinta a la de su origen e, incluso venderlo.

Veure també:

El Gobierno cede la titularidad de siete hospitales a la Generalitat (La Vanguardia)

La venta de hospitales públicos: pan para hoy y hambre para mañana (kaosenlared)