Transgènics i salut per Som Lo Que Sembrem

Intervenció de la Verònica Miró, de Som Lo Que Sembrem, a la Jornada Per una nova cultura de la salut, organitzada per Dempeus per la salut pública el dia 22 de juny a CaixaFòrum.

L’objectiu de la xerrada és explicar la relació entre transgènics i salut segons la nostra opinió, de  Som lo que Sembrem, tal com se’m va demanar,  i ho faré des de dos  punts de vista

Un es la relació directa :  explicaré perquè alguns  cientifics, diversos col.lectius parlem d’afectacions sobre la salut per part dels transgènics. Un altre  punt de vista és  des del model agrícola i  alimentari, dins del  context de la sobirania alimentària

Per començar us llegeixo una part de l’argumentari de Som lo que Sembrem sobre enginyeria genètica aplicada a l’ agricultura. Totes les referències científiques estan en aquest  document que tenim penjat  a la web.  La literatura cientifica que mostra les diverses problemàtiques lligades als transgènics és molt àmplia i jo avui només comentaré alguns aspectes.  I de fet Som lo que Sembrem en molt casos només  l’hem posada sobre la taula,  però no hem pretès avaluar-la o analitzar-la   tota ja que se’ns escapa . Però sí que hi ha una sèrie de dades concretes que es poden denunciar i difondre de manera clara.

Recordem que el transgènic MON 810, que a part de la patata Amflora , és l’únic autoritzat a Europa (per part de  la CE) per conreu, està prohibit a pràcticament tots els països europeus  i només es conrea  a gran escala a l’Estat, en concret a Catalunya i l’Aragó, amb un 80% del conreu total d’Europa.

No entraré  doncs en el tema de marcadors de resistència a antibiòtics, transferència horitzontal de gens, plantes resistents a virus,  o els riscos de contaminació de la cadena alimentària per plantes transgèniques que puguin fabricar vacunes, medicaments o determinats productes industrials.

LLEGEIXO   del nostre Argumentari  (1) com introducció

• La enginyeria genètica constitueix una tècnica essencialment diferent de les utilitzades tradicionalment en millora de les varietats de cultiu[1]:
•  implica l’intercanvi de gens entre éssers vius que d’altra manera naturalment no ho farien
• els encreuaments tradicionals impliquen la recombinació de fragments d’ADN homòlegs que es troben al mateix lloc en el mateix cromosoma de cadascun dels progenitors. Pel contrari, la enginyeria genètica implica introduir gens nous per al’ésser viu receptor en un o diferents llocs a l’atzar dins el genoma hoste
• la enginyeria genètica confereix a l’èsser hoste característiques que no obtindria mai per selecció natural

• L’ enginyeria genètica és una tecnologia incontrolada i impredictible:
• la introducció de la informació transgènica en el genoma hoste es realitza completament a l’atzar, ja que no es controla ni el punt d’inserció al genoma, ni el   nombre de còpies del paquet transgènic que s’introdueixen, el que pot donar lloc a  la producció de noves proteins
• un mateix gen pot produir dues proteïnes diferents si està a dues cèl·lules diferents,
• un mateix transgen pot expressar-se de diferent manera depenent també del punt on    s’insereix al genoma
• la introducció de qualsevol gen freqüentment produeix canvis significatius a   l’expressió de la resta de gens, i per tant, al fenotip i metabolisme de la cèl·lula receptora
• la expressió del gen introduït varia amb les condiciones ambientals, i poden arribar a ser inactivats

• 3. En qualsevol d’aquests casos es poden produir molècules tòxiques, carcinogèniques, o alergèniques. I no hi ha manera de predir els resultats a priori[2]. Aquesta impossibilitat de predir el comportament de les varietats MG ha quedat demostrada per l’aparició de molts efectes no previstos ni previsibles, que es relacionen amb la mateixa transformació genètica.

Alguns d’aquests canvis els tenim recollits al nostre document, però hi ha molts més.

Som lo que Sembrem ens hem dedicat a difondre essencialment  els problemes relacionats amb les plantes transgèniques més  àmpliament conreades al món, les plantes Bt  per una banda i les  plantes tolerants a herbicides, per l’altra

Primer: Plantes Bt

A Les plantes Bt  se’ls va inserir un gen d’un bacteri del sòl, anomenat Bt, que fa que la planta secreti una toxina. De Bt hi ha varis , en principi son prou específics per determinats tipus d’insectes. Quan   la  larva de l’insecte  ingereix la toxina, la metabolitza,  i aquesta   s’uneix a la  paret de l’intestí. Quasi immediatament la larva deixa d’alimentar-se. Després  es  van fent forats a la paret intestinal, entren bacteris dins del cos , es produeix septicèmia i l’insecte mor.

Les Bt s’empren en fumigacions en agricultura ecològica i convencional, de forma ocasional,  i es degraden ràpidament amb la llum. En canvi, la  planta transgènica secreta la toxina  continuament les 24 hores del dia  a totes les seves cèl.lules, i la ingerim persones i animals. A la revista Reproductive Toxicology, fa  uns mesos,  es va publicar el primer   estudi epidemiològic  (s’ha de dir que és el primer des de la introducció dels conreus transgènics, ara fa 15 anys) i  s’ha trobat Bt en sang de dones no embarqasades (69%) , de dones embarassades (93%) i de fetus (80%).

Alguns estudis indicarien que les toxines Bt no només es fixen a la paret dels intestines d’insectes sinó que ho podrien fer  també de mamífers.

Hi ha estudis també que mostren que les toxines Bt  provoquen  reccions alèrgiques en animals i humans, i  reaccions alèrgiques i imflamatòries en ratolins que s’han alimentat en certa proporció amb blat de moro Bt en la seva dieta (estudi de llarga daurada fet a Itàlia). Altres estudis, sovint financiats per la indústria, i de poques setmanes, no han  troben afectacions  sobre la salut dels  animals  que han estat alimentats amb   plantes Bt.  El Doctor Domingo de la  Uiveristat Rovira I Virgili ha fet una anàlisi  i reflexió al voltant d’aquests estudis. El Dr Séralini a França ha revisat l’estadística d’algun d’aquests estudis (després d’anys de lluita perquè governs I EFSA no els volien fer públics),  i conclou que les estadistiques poden indicar danys a diferents òrgans i que per tant no es pot afirmar  la innocuitat del transgènic Bt analizat. ( en aquest cas el MON 863, que té una Bt  particular)

Segon: Les plantes  transgèniques tolerants a herbicida

Aquestes plantes son tolerants  al Roundup,  on l’ingredient actiu és el glifosat. Aqust conreus han fet augmentar  l’ús del glifosat al món.  Aquest està desmostrat que es un disruptor endocrí hi ha com a miminim 4 estudis independents  al món que demostren que provoca problemes en el desenvolupament embrionari  i malformacions en granotes o  pollastres. Al Centre i Sud America , on s’empra el glifosat indiscriminadament en els conreus transgènics, han augmentat entre la poblacions rurals properes als camps els casos de nens  nascuts amb malformacions,   i els càncers.

A més a més, el glifosat i els coadjuvants del roudup – que també s’han demostrat tòxics –  com estan continguts a les plantes de soja i blat de moro que es fan servir en  alimentació animal i humana, els estem introduint als nostres cossos en major o menor grau.

Estudis amb animals indiquen  danys sobre pàncrees, fetge, testicles, ronyons, d’aquestes varietats transgèniques

Abans de continuar i passar a la segona part voldria fer unes puntualitzacions en relació al tema  transgènics I salut: A Som lo que Sembrem sabem que tots contaminem , i que la quantitat  de substàncies tòxiques al nostre  entorn és molt gran,  com ens recorden sempre doctors com el Miquel Porta o Nicolás Olea.

No estem dient doncs que els transgènics siguin el problema de salut pública numero 1 , sinó un més. Però amb el que us he comentat, nosaltres  pensem que cal revisar l’autoritzacio d’aquest dos transgènics.  I sinó es fa a nivell de la Agència Europea de Seguretat Alimentària, doncs fer-ho a cada país individualment.

Especialment el tema del glifosat se sap que la CE esta evitant de totes les maneres possibles  una revisió sota criteris més estrictes del glifosat, que inclogui els estudis independents de la indústria. La revisió, que hauria de ser al 2012, ha estat aplaçáda juntament amb la d’altres 38  pesticides fins el 2015. I molt probalement una revisió sota criteris estrictes no es farà fins el 2030.

2. La segona part sobre  la relació entre transgènics i salut en un context més ampli, del model agrícola i alimentari,

Diré que a Som lo que Sembrem hi ha un consens molt ampli entre la gent que una de les  bases fonamentals  de la salut és una bona alimentació, amb el minim d’aliments processats i manipulats..  Rebutjem del tot la manipulació en els aliments de manera poc democràtica i amagada, sense indicar suficientment en les etiquetes els processos, els additius,  l’alimentació  del bestiar (i aqui incloc els animals clonats que ens els estan colant en la cadena alimentària sense etiquetatge, les nanotecnologies en alimentació, les deixalles contaminades del  processament d’agrocombustibels per alimentar els animals en les granges industrials ..)

Hi ha un gran negoci amb el menjar i  una gran ànsia per augmentar aquest negoci en el futur,  com mostren els campus alimentaris que han sorgit com bolets  i les gran inversions públiques i privades, o  les previsions d’aliments del futur : personalitzats, funcionals i altres històries. Sovint aquest gran negoci només funciona  amb una política de reducció de costos, que fa perillar la qualitat i a vegades la seguretat alimentària, la justa retribució dels agricultors o de la  mà d’obra jornalera .

Per nosaltres el model alternatiu es senzill: aliments frescos, de proximitat, I produïts amb les pràctiques més sostenibles possibles. I un processment senzill, ben fet, amb tot indicat a l’etiqueta.

La sobirania alimentària diu que la gent hauríem de poder controlar la nostra alimentació, i no unes poques empreses. Terra, aigua, llavors, coneixements, éssers vius  – i els seus gens- no haurien d’estar en mans d’uns pocs. Els efectes d’aquests pèrdues de control son desastrosos pels paísos en desenvoplupament ja actualment I  ho podrien ser en el futur en el nostre país en un context d’augment de preus del petroli i per tant dels costos en agricultura i distribució.  En menor grau ja ho han estat a Catalunya en la disminució brutal de la poblacio pagesa i la seva cultura.

Us poso uns exemples de com la gent  camina cap aquí, exemples de la meva petita ciutat. Van sorgir dues cooperatives de consum agroecològic, fa tres anys. En les cooperatives de consum la gent participa en l’autogestió i es posen en contacte directament amb els  productors, saltant-se tot l’entramat de la gran distribució i de les grans superficies que collen als productors i contribueixen a aquesta política de reducció de costos a costa de la qualitat.

Arrel d’aquestes dues cooperatives, terres privades que feia dècades que estaven sense conrear, han estat  llogades a gent que s’ha posat a fer  horta, oliveres…Un noi s’ha associat amb un pagès gran, que té  cabres  i  ha engegat una petita empresa   per fer  iogurts I formatge per les cooperatives. Altre noi ha aconseguit llogar un altre tros de terra  i ha  engegat un projecte per conrear herbes aromàtiques I medicinals .  I n’hi ha altres projectes en marxa. Les cooperatives de consum agroecolòqiques estan sorgint per tot el territori , però també estan apareixent  cooperatives  conjuntes de pagesos i consumidors, ecoxarxes i altres projectes per treballar al marge de tot aquest entramat que vol controlar la nostra alimentació.

I m’agradaria per acabar comentar que hi ha estudis internacionals als quals aquí se’ls ha donat poca per no dir nul.la difusió als mitjans que també mostren  com polítiques en  països en desenvolupament que recolzen   els petits camperols, i  enforteixen les seves comunitats  i infrastructures, que impulsen les  pràctiques  agrícoles sostenibles, i els mercats locals , poden ser molt efectives en la lluita contra la fam, la pèrdua de les dietes tradicionals,  i el despoblament del camp.

Un d’ells és l’estudi de l’IAASTD  (2) que   es va  ser realitzat per cientifics internacionals entre el 2004 i el 2008, financiat per diverses institucions mundials i les conclusions signades per mes de 60 països. Un altre  és un informe del Relator de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació, Olivier De Schutter,  publicat el passat 8 de març, on assegura que els petits agricultors de les regions mes afectades per la fam poden doblar la seva producció d’aliments en 10 anys tot utilitzant mètodes agroecològics , és a dir, fent servir unes pràctiques que conserven i regeneren  la biodiversitat   i els sòls ,   amb l’objectiu de  mantenir l’equilibri i la sanitat en els conreus. Actuant sobre les causes dels problemes i no sobre els símptomes.  Segons l’informe del relator, l’agricultura convencional ja no és la millor alternativa. La seva dependència de l’energia i d’inputs cars la fa molt vulnerable.

Quasevol d’aquests documents els tenim a la web i ens els podeu demanar.

I ho deixo aqui, gràcies.

(1)  http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14

(2) http://www.agassessment.org/docs/Global_SDM_050508_Spanish.pdf

(3) www.srfood.org/images/stories/pdf/officialreports/20110308_a-hrc-16-49_agroecology_es.pdf

---