Intervenció de Veva Fabres, en nom del COL·LECTIU PELS DRETS DE LES DONES – VÍDUES DE CATALUNYA
Les vídues no estem indignades estem indignadíssimes, som espoliades i discriminades socialment com persones grans, nosaltres som les nenes de la guerra, de la postguerra i de la segona guerra mundial, vàrem créixer pujant un país i ara no se’ns vol reconèixer, som les dones del silenci, som maltractades per primeres persones en les quals vàrem confiar, ens afecta psicològicament, ens volen fer perdre la dignitat perquè siguem submises, però això mai ho aconseguiran, mentre hagi persones que lluitin per nosaltres per tenir unes pensions dignes de viduïtat, fa anys que estem demanant el 70% de la base reguladora del marit i no el 52% com fins ara, amb prou feines es pot arribar a final de mes, quan tens les despeses de la llar cobertes poc et queda per menjar, així és impossible poder viure amb dignitat.
I ara de rebot s’hi afegeixen les pensions de viduïtat de les parelles de fet, amb la llei tan obsoleta que s’han tret els legisladors de la màniga, que quasi ningú te dret a cobrar-la, haurien de modificar-la d’immediat, exclouen els que no han pogut tenir descendència, els que estaven separats judicialment i no van poder accedir al divorci per diverses raons, etc,etc.
LA POBREZA TIENE CARA DE VIUDA ESPAÑOLA: “Cuando el marido se muere se lleva la llave de la despensa.” Y el gobierno la mitad de su pensión.
Moltes gracies per haver-me escoltat
Dempeus!
Dempeus per la salut pública 
M’agradaria tenir més informació sobre el tema. En aquest post s’assenyalen molts problemes però queda molt per aclarir. Com per exemple el tenir o no tenir descendència. O, això és una cosa que m’he assabentat directament, que les pensions de viudetat -no sé si totes- són una retribució de base ridícula (uns 53 euros) i la resta a cop de complements fins fer-ne uns 400 i poc més. Això quan es tracta d’un autònom que normalment només paguen el mínim -que no és gens mínim-, cada mes. Ara entenc, pel 52%, perquè una viuda cobra aquesta misèria.
Amb la particularitat de que si la persona -suposo que també serà pels homes igual, que ja sé que és molt suposar- té un pis o dos de propietat i els lloga, li treuen els complements i es queda amb els 53 euros. Malgrat que la pensió pertoca ja que s’ha cotitzat per tenir-la i la viuda no té pensió pel treball propi que ha estat el de mestresa de casa i aquest ningú el reconeix.
I no és molts cops que els ingresos pel lloguer siguin cap meravella. En el cas directe que vaig descobrir, la viuda tenia aquesta pensió més un pis llogat oficialment -un altre l’ocupava una filla casada i no sé si li donava diners o no- per 650 euros. Entre la pensió i el lloguer recollia cada mes uns 1.100 euros, del que s’ha de descomptar les despeses de la comunitat de veïns, l’IBI, les taxes d’escombreries, etc. Però un cop descobert per Hisenda que tenia aquests ingresos per lloguer li van retirar els complements. Els ingressos que li van quedar són d’uns 700 euros mensuals. I ha de pagar dues comunitats (la seva i la del pis llogat), dos IBIs, etc. Si a sobre ets una persona que estàs malalta amb necessitats especials -diabètica, el que representa que la dieta ha d’estar molt cuidada i no es pot «alimentar» només d’arrós, pasta i patates-, has begut oli.
A sobre de tot aixó, ara, no sé amb quin tipus d’excusa «burrocràtica», quan una dona perd el seu marit, si figurava com a beneficiària a la seguretat social, es queda tres mesos sense cobertura sanitaria. Soc metgessa de família i sé de que parlo. M’he vist obligada a fer les receptes a mà per que el programa informàtic no em permitia fer-les si no en blanc. Barbaritat confirmada per gent que treballa a la tresoreria de la seguretat social. Que cap vidua permeti que li facin pagar per la seva medicació. Si el seu metge segueix aquestes normes estupides, que es canvii i que reclami el seu dret.