Intervenció de Sergi Raventós a la Convenció “Per una nova cultura de la salut” en l’ambit de la salut mental


Sergi Raventós

El company Sergi Raventós, de la Fundació els Tres Turons, és membre fundador de Dempeus per la salut pública i de l’IHWPOP, on ha publicat recentment un artícle sobre la #spanishrevolution.

Aquesta és la seva intervenció a la convenció a la Taula 2 dedicada a Sistemes Sanitaris, on aborda la crisi i la salut mental.

Intervenció de Sergi Raventós

Com a treballador de fa 12 anys d’una entitat que porta 25 anys treballant per la salut mental comunitària i per la promoció de la salut mental vull expressar el meu agraïment per estar aquí i així poder manifestar també la meva preocupació en aquests moments en l’àmbit de la salut mental.

En aquests 8-10 minuts parlaré si puc resumidament de 3 aspectes:

  1. Com repercuteix la crisi actual en la salut mental
  2. Com les retallades poden ser molt greus per a la salut mental i sobretot per els més vulnerables, com són les persones afectades de Trastorns mentals severs/greus. Quina és la situació en el sector de la salut mental
  3. Perspectives de futur

1) Com repercuteix la crisi actual en la salut mental.

Abans de la crisi (l’any 2005) la UE va publicar un informe on declarava la salut mental com una prioritat i que calia enfocar els greus problemes de salut mental des de les polítiques públiques, promovent un plantejament que s’ampliés al conjunt  de la població per prevenir els problemes relacionats com la discapacitat, l’estigma i l’exclusió social..

Sense voler entrar aquí a fer una relació de totes les dades i  les argumentacions d’aquell informe es deia entre d’altres coses que el 27% dels europeus adults pateixen almenys alguna forma d’alteració psíquica al llarg de la seva vida. En la UE, les formes més comunes de malaltia mental són l’ansietat i la depressió. I s’espera que la depressió sigui la primera o segona causa de malaltia a l’any 2020 en el món desenvolupat.

També es menciona el fet que els costos econòmics arriben al 4% del PIB, sobretot degut a les pèrdues de productivitat; Així mateix, els trastorns psíquics també representen una de les principals causes de jubilació anticipada i de percepció de pensions per discapacitat.

Una altra conclusió d’aquest informe és que remarca que les capes social i econòmicament més baixes de la població són més vulnerables a les malalties mentals. I quedar-se sense treball i estar a l’atur són situacions que poden fer perdre l’autoestima i caure en la depressió. També es diu que els immigrants i els grups més marginats corren un risc més alt de patir malalties mentals.

S’esmentava també que unes males condicions de treball són causes de problemes psíquics, baixes per malaltia i costos més elevats. Es fa constar que un 28% dels treballadors diuen patir estrès en el seu treball.

Si aquestes dades era la situació d’abans de la crisi, en un context d’una de les crisis més importants del capitalisme és per estar realment preocupats.

Actualment hi ha prous dades disponibles per fer-se alguna idea de les repercussions de la crisi: un de cada quatre europeus (28% dones i 21% homes) es calcula que patiran d’algun trastorn mental en la seva vida, principalment de depressió i ansietat.

El 30% de les visites als Centres d’Atenció Primària a l’any 2009 eren per motius de salut mental.

És sabut des de fa un temps en diversos informes d’agències de salut i d’articles d’investigació que factors com l’atur, la pobresa, les migracions, la manca de suport, les ruptures de les xarxes socials, les tensions econòmiques, polítiques, ètniques, etc. estan relacionades amb la prevalença tan elevada de patir problemes de salut mental.

2) Com les retallades poden ser molt greus per a la salut mental …

Cal tenir present que plou sobre mullat, doncs el sector de la salut mental és un dels sectors més discriminat històricament tant en el desenvolupament de serveis i programes com en l’articulació de polítiques sanitàries i socials. La salut mental no s’incorpora al sistema públic de salut fins el 1992 i el suport en l’àmbit social ha estat quasi bé inexistent fins fa pocs anys.

Per esmentar algunes de les mancances del desplegament en l’àmbit de la salut mental esmentar algunes:

  • el suport a l’atenció primària en salut mental encara no arriba al 50 % del territori.
  •  Els serveis garantits d’urgències, malalties greus i primària de l’acord de govern del 12 d’abril del 2011 estan encara lluny de ser una realitat en el terreny de la salut mental.
  • Les pensions no contributives que perceben algunes de les persones amb més d’un 65% de discapacitat són de les més baixes d’Europa.
  • La inserció laboral d’aquestes persones més afectades és molt baixa. Un 90% aproximadament segons alguns estudis no treballen.
  • Les pensions d’invalidesa s’estan restringint degut a la crisi i cada cop és més difícil que atorguin alguna.
  • En habitatge encara resta desplegar bona part dels recursos necessaris de pisos i residències assistides.

Podríem seguir donant més dades però cal pensar també en que hi ha algunes propostes de solució que estan aparcades:

  • Actualment a Catalunya tenim un Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions que va presentar al novembre del 2010 l’anterior govern tripartit. En el sector tothom està esperant saber com quedarà. És una bona oportunitat per integrar un conjunt de polítiques.
    Com es diu, la missió del pla integral és: “contribuir a la millora de la salut mental de la població i a la disminució de les desigualtats socials de les persones amb trastorns mentals i addiccions identificant les seves necessitats integrals, millorant l’atenció que reben, incrementant les seves oportunitats d’integració i possibilitant l’acció interdepartamental planificada dels serveis sanitaris , socials, educatius, d’integració laboral i justícia.

3) Perspectives de futur

Pla operatiu d'integració de les addiccions a la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona 2010-2014.

Darrerament han aparegut diversos manifestos d’entitats de professionals i de familiars davant de les retallades pressupostàries.

Aquesta situació suposa una situació d’angoixa i incertesa per a les persones amb problemes de salut mental, les famílies i els professionals de l’àmbit per la repercussió que poden tenir la reducció dels programes, serveis i intervencions socials i de salut adreçades a aquest col·lectiu.

Com diu algun d’aquests manifestos: sabem que els costos de la no atenció són molt superiors als de l’atenció i els acabarem tard o d’hora pagant.

Cal acabar de desplegar el Pla director de salut mental i addiccions per abordar les mancances en l’àmbit sanitari i el Pla integral de salut mental per abordar els aspectes socials, laborals i de lluita contra l’estigma.

No es pot aturar el desplegament, cal recuperar el temps perdut, reduir el dèficit històric i recuperar i exercir els drets de ciutadania.

Sergi Raventós Panyella, Barcelona 22 de juny de 2011

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud Mental y etiquetada , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Intervenció de Sergi Raventós a la Convenció “Per una nova cultura de la salut” en l’ambit de la salut mental

  1. Pingback: Front les misèries del REpagament: més equitat i una NOVA CULTURA DE LA SALUT! « Punts de Vista

  2. Pingback: Front les misèries del REpagament: més equitat i una NOVA CULTURA DE LA SALUT! | Dempeus per la salut pública

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s