La FoCAP, la FADSP i DEMPEUS creuen que les quotes no han de desgravar


declaracions-per-ara-de-dempeus.jpg

Aquestes són les declaracions fetes des de Dempeus per la Salut Pública al diari Ara i publicades aquest diumenge, 15 de gener, quan ens va preguntar sobre què en pensavem de les desgravacions a les qüotes de particulars a mútues privades per accedir en millors condicions a les consultes, els hospitals i les clíniques del sector privat. Des de Dempeus entenem que un contracte d’aquesta mena és del tot voluntari,  que pel seu import no està a l’abast de la majoria de famílies i que era un contrasentit, en un moment en que hi ha problemes per atendre serveis públics fonamentals com l’ensenyament, l’atenció a persones depenents, la violència de gènere, que es proposi des del govern de la Generalitat deixar d’ingressar menys diners per un servei que constitueix una discriminació i empitjora, en especial, les condicions de treball i finançament del sector públic.  Si es posen en marxen «iniciatives» com les que està tenint el senyor Ruiz de privatització i clara decantació cap a la patronal privada del sector, el que s’aconseguirà és convertir el nostre servei públic de salut –un servei que és un orgull per a totes les persones que vivim i treballem (o estem aturades) a Catalunya– en un servei «per a pobres» que acaba per ser un sistema pobre. Creiem que aquest és un luxe que no es pot permetre ningú d’aquesta societat si mira més enllà d’una mirada miop, i massa a curt termini. Em qualsevol cas, una mirada que de cap manera s’ha de permetre qui ocupa la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya.

logo-dempeus.jpegEncara que com és natural les nostres declaracions al diari ARA varen ser més extenses, el fonamental del que varem dir hi està recollit. N’hi ha prou amb comparar les declaracions del senyor Lluís Montset amb les nostres per entendre quina mesura va en interès general i quina en interès de la patronal del sector privat de la sanitat.

I finalment, neguem (si és que calia) que per argumentar en contra de les desgravacions i a FAVOR d’un sistema universal, d’accessibilitat garantida i per a tothom, signifiqui tenir cap mentalitat dictatorial. Ans el contrari, es tracta de la proposta més democràtica que permet a totes les persones (des del Rei fins a qualsevol ciutadana o ciutadà, sigui quina sigui la seva condició econòmica, laboral o de salut) la millor atenció sanitària.

.

Dues altres organitzacions amigues s’han pronunciat sobre la mateixa qüestió.  Aquestes eren les peticions i preguntes que fa la  Junta Directiva de la FoCap al conseller Ruiz:

logo-focap.jpgLes millores per al bon sistema sanitari públic amb què comptem, segons el nou conseller, passen per promoure que, qui pugui, l’abandoni i opti pels serveis privats?

Si el sistema sanitari públic és de bona qualitat, quina raó té el conseller per recomanar a un ciutadà que contracti els serveis d’una mútua?

Coneix el conseller les evidències internacionals que contradiuen la creença que els serveis sanitaris privats suposen un estalvi pel sistema sanitari públic?

Encara algunes preguntes més que ens venen al cap com a professionals de l’atenció primària, que coneixem bé el que passa a la realitat quotidiana quan un ciutadà usa serveis d’una mútua privada…:

  • S’assegurarà que la mútua privada cobreixi tots els serveis de salut amb la mateixa amplitud que fa el servei públic?
  • Les prescripcions i indicacions de proves complementàries que facin els metges de la mútua també seran a càrrec dels serveis públics? Farem de “secretaris” els professionals dels EAP per a “facilitar” aquestes recomanacions?
  • Quan des d’una mútua s’indiqui a un ciutadà la necessitat d’una intervenció i aquest opti per fer-la en els serveis públics, se li facilitarà fer-ho amb més diligència que als altres ciutadans que no paguen una mútua?
  • Promourà el Conseller, com es fa en els serveis públics, l’ús eficient dels recursos per part dels professionals de les mútues? (farmàcia, proves complementàries, etc.)
  • Quines implicacions tindrà que un percentatge (alt) de pacients tingui mútua?
  • Pot ser que ara el sistema públic es converteixi com una «segona opinió»?
  • S’ha estudiat si això comportarà una duplicitat de la despesa?
  • Per què hem de ser els metges del sistema públic responsables d’una incapacitat laboral d’una persona diagnosticada, tractada i seguida en una entitat privada?
  • On queda situada l’equitat si s’implanten aquestes propostes?

Des del FoCAP li demanem també al conseller de Salut que recordi als ciutadans que els professionals d’un EAP públic:

  • No han de donar continuïtat al pla de cures establert per professionals d’una mútua privada No s’han de fer responsables de la prescripció d’un altre professional i, per tant, no han de fer les receptes indicades en una mútua
  • No s’han de fer responsables de les indicacions d’altres professionals i, per tant, no ha de sol·licitar en el sistema públic proves complementàries (analítiques, radiografies, TAC, etc.) o visites a atenció secundària sol·licitades per serveis privats.

També li demanem que recordi a tots els ciutadans que quan un professional d’un EAP es nega a fer qualsevol de les anteriors actuacions, no tan sols no li està denegant cap dret al ciutadà sinó que està complint amb el seu deure de vetllar per la qualitat i eficiència dels serveis de salut públics, en benefici de tots.

La situació econòmica és difícil, ho sabem. Les crisis ens ofereixen una oportunitat de canvis per millorar, però també suposen amenaces si les solucions no s’encaren bé. Se’ns poden fer veure unes determinades solucions com les úniques possibles i ser l’excusa per imposar unes mesures que responen més a la satisfacció d’interessos privats o al compliment de certes ideologies (neoliberalisme, aprimament de serveis públics, cadascú que s’espavili amb allò que té…) que no pas donar resposta a les necessitats de salut dels ciutadans, tots, els més rics i els més pobres.

Hi ha moltes mesures que s’estan proposant fa temps. Des dels informes d’experts (coneguts com a « Informes Vilardell », a les propostes del FoCAP «En temps de crisi més atenció primària» fetes per professionals sanitaris i altres, basades en arguments rigorosos i experiències avaluades d’altres sistemes sanitaris i en la defensa de principis, fins ara de gran valor en la nostra societat, com l’equitat.

Que no ens donin gat per llebre. Cal canvis, d’acord, però no qualsevol canvi, sinó els millors canvis per poder mantenir les actuals qualitats del sistema de salut amb una millor gestió i distribució dels recursos que disposem. Sr. Conseller, ara no és president d’una patronal privada, ara li toca vetllar per la salut de tots els catalans.

Finalment, des de la FADSP ens diuen:

logo-fadsp2.png Se ha vuelto a poner en circulación una vieja propuesta de quienes fomentan la privatización de la sanidad: la desgravación fiscal del 25% de las cuantías de los seguros sanitarios privados, desgravación que desapareció en los años 90 del siglo pasado.

Estas desgravaciones tienen dos efectos negativos:

El primero es que suponen la subvención de todos los ciudadanos de los seguros de algunas personas, lógicamente de aquellas que tienen mayores ingresos pues son las que se pueden permitir un aseguramiento privado, lo que parece claramente irracional y desde luego atenta contra la equidad.

El segundo, y el mas importante, es que reduce los ingresos fiscales a costa de favorecer el aseguramiento privado, es decir los beneficios de estas empresas. Disminuir los ingresos fiscales supone de manera clara poner en peligro la sostenibilidad del mantenimiento de los servicios públicos. Es obvio que si queremos tener servicios públicos de calidad, entre ellos el sanitario, es imprescindible garantizar los recursos necesarios para ello, y por lo tanto la fiscalidad. El asunto es aún mas preocupante si se tiene en cuenta que nuestro país tiene una presión fiscal (en % sobre el PIB) nueve puntos inferior al promedio de la Unión Europea de 27 países.

Resulta también paradójico que estas propuestas surjan desde responsables de las administraciones sanitarias que, en principio son los responsables de garantizar la calidad de los servicios sanitarios públicos, porque parece que quieren obviar su responsabilidad de proveer unos buenos servicios sanitarios públicos para toda la ciudadanía, derivando un mayor porcentaje de población hacia el sector privado.

Veure també:  Dempeus entrevistat a ARA.cat

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Copago y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a La FoCAP, la FADSP i DEMPEUS creuen que les quotes no han de desgravar

  1. Elena Alvarez dijo:

    A mí això de desgravar per tenir una assegurança privada em sembla com l’ajuda que donava el govern de l’estat fins fa poc per comprar-se un cotxe; per una banda entre tots (els diners públicas son de tots) estem subvencionant a uns quants que es volen comprar un cotxe privat per comptes d’anar amb els transports públics i a sobre ens contaminen a tots, i per unaltra banda estem subvencionant l’indústria automovilística.
    Dons en el cas de la desgravació per les assegurances médiques privades encara és més greu, dons s’està subvencionant la sanitat privada treint-li diners a la sanitat pública.
    Qui no ho volgui veure així és perque està cec o porta ulleres fosques.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s