Ens fem ressó d’una misteriosa desaparició de proves judicials de l’anomenat «cas Puigvert», la famosa fundació i clínica de Barcelona que ha començat denunciant El Triangle i que ha recollit l’Agència Catalana Alternativa de Notícies Sírius… esperant que ben aviat s’esclareixi tot plegat, perquè a Dempeus per la Salut Pública creiem que la justícia és especialment bona per la salut (i, com es demostra, també l’esperit d’autèntic servei públic i irreductible del Triangle!)
.
Desapareixen proves judicials del ‘cas Puigvert’
Publicat per Redacció Sírius.
Ningú no s’ho explica, però al sumari que ha instruït el Jutjat núm. 28 hi manquen documents cabdals que sustenten l’acusació d’estafa contra tres màxims responsables d’aquesta institució mèdica: «S’han extraviat», diuen. Mentre el Fiscal demana quatre anys de presó pels tres acusats i els insta a retornar els diners per un delicte d’estafa continuada, la consellera Geli segueix guardant silenci. El cas es remunta a l’any 2004, quan la néta del doctor Puigvert, Niomar del Valle Puigvert, va denunciar a la directora general de la fundació, Esperança Martí (foto), i a dos responsables més, per emetre factures falses al Servei Català de la Salut (CatSalut) per valor de 356.000 euros.
Quin estrany virus ataca l’Administració de justícia a Catalunya? Els anys passen, però els símptomes continuen sent d’allò més alarmants. No parlarem aquí dels celebèrrims magistrats Carlos Lorenzo Penalva i Joaquín García-Lavernia, condemnats a presó a la dècada dels vuitanta del segle passat per prevaricació i suborn en un escàndol relacionat amb la tramitació de les suspensions de pagaments d’empreses i el nomenament d’interventors judicials. Tampoc no farem esment del jutge Lluís Pascual Estevill, condemnat i empresonat per extorquir empresaris en l’exercici de les seves funcions judicials.
Ni dels sumaris amb gran impacte polític –com ara el cas Banca Catalana, el cas Casinos o el cas La Vanguardia– que van acabar, de manera incomprensible, en no res. De la surrealista instrucció judicial que mena el magistrat Juli Solaz sobre el cas Millet –i que deixa la porta oberta a totes les sospites–.
El prestigiós bufet Garrigues porta, en representació de la doctora Ana Puigvert, l’acusació particular en la causa judicial que s’instrueix al Jutjat núm. 28 contra la presidenta vitalícia de la Fundació Puigvert, Esperança Martí (foto), i dos alts càrrecs d’aquesta institució mèdica, Fernando Izquierdo i Helena Isábal. Després de cinc anys d’investigacions –amb tota mena de maniobres dilatòries per part dels advocats de la Fundació Puigvert–, el sumari ja és tancat, la Fiscalia hi ha presentat el seu informe preceptiu i només resta que les parts presentin el seu escrit final per tal que es procedeixi a la celebració del judici oral.
El cas Puigvert consisteix en una presumpta estafa a la Conselleria de Salut de la Generalitat perpetrada pels màxims responsables de la Fundació creada per l’eminent doctor Antoni Puigvert. En concret, s’ha pogut constatar que, durant anys, la Fundació Puigvert va facturar a la Generalitat tractaments clínics amb litotrícies a pacients que no ho necessitaven.
Les investigacions menades per la jutgessa titular del Jutjat núm. 28 i corroborades per diversos testimonis han determinat que aquesta institució mèdica hauria emès i cobrat factures per falses litotrícies, entre els anys 2003 i 2004, per un import de 356.099 euros. En el seu escrit d’acusació, el fiscal corrobora aquestes irregularitats i ha demanat quatre anys de presó per a Esperança Martí, Fernando Izquierdo i Helena Isábal, a més d’una multa equivalent a la quantitat presumptament defraudada a la Generalitat.
El lletrat Enric Carulla, del bufet Garrigues, està preparant aquests dies el seu informe final, abans que es fixi la data d’obertura del judici oral. Revisa l’expedient del cas Puigvert, que li han enviat des del jutjat, per tal d’elaborar a consciència l’escrit d’acusació… i constata que han desaparegut, sense cap explicació plausible, documents cabdals de la instrucció judicial!
En concret, l’advocat del despatx Garrigues troba a faltar en la documentació del sumari:
• 32 llibres amb la relació de les litotrícies practicades a la Fundació Puigvert entre el març de 2001 i el novembre de 2004.
• Documentació referida a un dels imputats, el doctor Fernando Izquierdo.
• La documentació amb les instruccions de funcionament de l’aparell Lithostar, amb el qual es van efectuar les falses litotrícies.
• El llistat de les litotrícies facturades per la Fundació Puigvert a la Conselleria de Salut entre els anys 2003 i 2004.
• Els historials clínics dels pacients a qui es van practicar les litotrícies, incloent-hi els qui no ho necessitaven.
• Documents del doctor Albert Rousaud, un dels principals testimonis de càrrec contra les males pràctiques mèdiques i comptables de la Fundació Puigvert.
La justícia posa en apurs a Esperança Martí davant el silenci de Geli
El ja conegut com ‘cas Puigvert’ ha viscut un nou episodi de la seva increïble història, que dura ja més de sis anys. Mentre el Fiscal demana quatre anys de presó pels tres acusats i els insta a retornar els diners per un delicte d’estafa continuada, la consellera Geli segueix guardant silenci.
El cas es remunta a l’any 2004, quan la néta del doctor Puigvert, Niomar del Valle Puigvert, va denunciar a la directora general de la fundació, Esperança Martí, i a dos responsables més, per emetre factures falses al Servei Català de la Salut (CatSalut) per valor de 356.000 euros.
Aquests diners procedia de la facturació d’al voltant de 240 litotrícies que realment no es van realitzar, per un valor aproximat d’1.500 euros cadascuna. Segons el fiscal, aquests diners van passar a engrossir el seu patrimoni.
Les informacions sobre el cas parlen que tant Martí com el director del servei de radiodiagnóstico de la Fundació Puigvert, Fernando Izquierdo, i la directora de l’àrea de serveis bàsics, Helena Isábal, van pactar diagnosticar les litotrícies a pacients als que no els feia falta, ja que prèviament havien expulsat el càlcul urinari en el període d’espera que va de la primera visita urológica i la data fixada per a la intervenció.
No obstant això, per evitar sospites, els realitzaven una espècie de simulacre de litotrícia amb dosis molt menors de l’habitual.
El silenci de la Generalitat, les demandes dels hereus
Un dels elements més curiosos i incomprensibles del cas és el silenci de la Generalitat, que durant tot el procés no ha mostrat cap interès a arribar al fons de la qüestió.
De fet, només van presentar un expedient sancionador que es va tancar amb una sanció de caràcter lleu a la fundació que porta el nom de l’eminència mèdica. En cap fase del procés s’ha presentat com a acusació, fet rellevant quan l’administració podria haver perdut més de 350.000 euros.
Els que sí han aixecat la veu en nombroses ocasions han estat els descendents d’Antoni Puigvert, que han presentat nombroses denúncies contra Esperança Martí. En el transfons del cas està la lluita pel poder de l’hospital, sobretot després que Martí va modificar els estatuts per a més de directora general convertir-se en presidenta.
Es defensen
Després que l’escrit del Fiscal es colés en els mitjans de comunicació, la Fundació Puigvert ha emès un comunicat en el qual mostra la seva «plena confiança» en les persones acusades, assegura que el Departament de Salut ja va fer una «exhaustiva investigació» i lamenta que s’hagi condemnat a Martí i els seus dos companys per endavant.
Font Original:
Dempeus per la salut pública 