Blackburn: una societat més justa revertiria en una millor salut

Entrevista a Elizabeth Blackburn, premi nobel de medicina en 2009, coincidint amb la seva estada a Barcelona.

Elizabeth Blackburn: «La pobresa pot alterar el manteniment de l’ADN»

MICHELE CATANZARO – Dilluns, 6 de setembre del 2010

Pobresa, alimentació deficient, feines dures… Totes aquestes condicions són llimes que retallen els telòmers, les porcions d’ADN que es troben a les extremitats dels cromosomes. El seu deteriorament és una de les causes principals de l’envelliment i juga un paper en malalties cardiovasculars i immunològiques, així com en càncers.

Blackburn, ahir a Barcelona, en un descans del congrés de l’European Molecular Biology Organization. JOAN PUIG

La mostra de com les condicions socioeconòmiques poden afectar la salut és un dels resultats més impactants de les recerques d’Elizabeth Blackburn a la Universitat de San Francisco. L’aposta de la premi Nobel de medicina del 2009 per usar la raó científica en política li va costar, sota la presidència de George W. Bush, l’expulsió del comitè de bioètica dels EUA.

Blackburn (Hobart, Austràlia, 1948) visita Barcelona, on ahir va conversar amb EL PERIÓDICO, per assistir a la trobada de l’European Molecular Biology Organization.

-¿Quina relació hi ha entre telòmers i pobresa?

-Les condicions socioeconòmiques negatives, com l’escassetat de menjar o una feina dolenta, poden modificar el correcte manteniment dels telòmers. Hem vist que això sol traduir-se en malalties cardiovasculars, càncers, problemes del sistema immune… Hi ha proves mèdiques que una millor salut sol estar relacionada amb més ingressos, més nivell educatiu i amb feines més enriquidores.

-¿Com arriba l’entorn social a actuar en els gens?

-Desconeixem el mecanisme exacte. Però creiem que la clau és l’estrès psicològic crònic. Hem vist que les hormones de l’estrès obstaculitzen el mecanisme de manteniment dels telòmers. Són estudis fets amb cèl·lules en un laboratori, però és possible que les conclusions es puguin estendre a organismes reals.

-¿Llavors, la salut depèn dels gens o de l’entorn?

-La medicina va fer un gran pas endavant quan va descobrir les malalties infeccioses. Després, va descobrir que algunes malalties tenen una clara arrel genètica. No obstant, solen ser malalties rares, que es donen per unes mutacions específiques. En la biologia molecular hi ha un secret de domini públic: la influència dels gens no és tan gran com es pensava fa anys. A menys que tinguis una mutació genètica, el paper dels gens és limitat. Per exemple, l’estatus socioeconòmic és una causa de problemes cardiovasculars molt més determinant que la majoria dels gens associats a aquestes malalties.

-¿És a dir, el que compta és l’estil de vida dels individus?

-No es tracta només d’estils de vida individuals, sinó del context social. Nosaltres fem estudis estadístics: la seva traducció a nivell individual no és fàcil. El colesterol és perillós per sobre de certs valors. Això no vol dir que un individu que els superi emmalaltirà segur, sinó que és molt probable que emmalalteixi.

-De manera que per millorar la salut cal canviar el món…

-Segurament una societat més justa revertiria en una millor salut. Però prefereixo concentrar-me en el que puc fer com a científica. Els programes d’ajuda a la gent gran tenen efectes positius, fins i tot en un sistema de salut pública tan limitat com el dels EUA. Programes que milloren la dieta, redueixen l’estrès, proporcionen suport social, promouen exercici… Tot això millora la salut dels ciutadans i, a més, permet a l’Estat estalviar diners, ja que no ha de solucionar els problemes quan ja són greus, sinó que pot treballar abans en la prevenció, fet que resulta més barat. La indústria farmacèutica no té incentius per fomentar la prevenció: prefereix vendre fàrmacs miraculosos que curin malalties. Això està bé, però els governs sí que haurien de tenir aquest incentiu, ja que la prevenció els permet estalviar.

-Vostè va ser expulsada del comitè de bioètica del Govern de Bush per defensar la recerca amb cèl·lules estaminals embrionàries. ¿Com jutja la prohibició que s’acaba d’establir als EUA?

-Estic preocupada. En el comitè, vaig manifestar que els informes que es redactaven presentaven l’evidència científica de manera esbiaixada, a favor d’investigar només amb cèl·lules estaminals adultes. Ara, un jutge federal ha tornat a prohibir la recerca amb embrionàries. Una altra vegada no és clar que el seu pronunciament es basi en motivacions científiques. A més, aquest jutge té un historial amb un clar matís ideològic. Per a mi, el que compta és que s’utilitzi la millor evidència científica disponible.

---

Font: El Periodico