Declaració de Barcelona sobre el copagament


Jornada No CO-REpagamentEn aquests moments en que el govern d’Espanya ha impulsat un pla d’austeritat amb congelació de les pensions, rebaixa de les polítiques socials, retallada de sous al funcionariat i altres treballadors i treballadores del sector públic, amb la intenció d’allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 entre altres mesures restrictives contra les classes treballadores, han tornat a sorgir amb més força les veus favorables a la privatització d’empreses i serveis públics i a favor del copagament en la sanitat pública.

Les persones i organitzacions reunides avui, 10 de juny del 2010 a Barcelona, en aquesta Jornada Contra el Co-Repagament: per l’equitat i la salut pública, ens pronunciem de manera resolta i decidida contra el copagament i qualsevol altra mesura que impliqui un desembors addicional directe de la ciutadania per accedir als serveis públics de salut, o de manera indirecta mitjançant fórmules de desgravació fiscal per contractació d’assegurances sanitàries privades, pels següents motius:

1) Qualsevol mesura que signifiqui una barrera econòmica, per petita que sigui, que suposi un desembors per a poder accedir als serveis de salut és perjudicial, regressiva i injusta en la mesura que expulsa d’un sistema universal – o posa impediments al seu accés – a les persones amb les rendes menors o mínimes. El pagament o copagament per l’atenció als problemes de salut pot no ser assumible o bé representar una important càrrega per a les persones que pertanyen als grups més desfavorits. Aquest és un aspecte fonamental a tenir en compte des de la perspectiva de l’equitat. Les diferents formes de copagament existents o en discussió poden generar dificultats d’accés econòmic que acaben determinant desigualtats socials en salut. Hi ha bibliografia significativa que recull experiències a tot el món i dóna compte, a més, dels estrepitosos fracassos d’aquest tipus de mesures.

2) Suposa una discriminació addicional i injusta per a les persones amb més problemes de salut com són la gent gran, les que pateixen malalties cròniques, i aquelles que suporten qualsevol tipus de discapacitats, les que estan en espera de diagnòstic o tractament, o per a les famílies amb més nens/es i gent gran sota la seva responsabilitat.

Jornada-no-co-repagament23) Les menors rendes salarials d’Espanya, el baix nivell de la majoria de pensions i la seva proposta de congelació incrementen la inequitat del copagament sense que aquesta mesura, complexa i burocràtica, resolgui el dèficit de finançament.

4) La insuficient pressió fiscal a Espanya en relació als països de la UE i el deteriorament de la seva progressivitat dels últims anys no pot justificar una mesura que va en el sentit de fer pagar proporcionalment més pels serveis públics als que menys tenen, agreujant les desigualtats. Uns serveis públics que són ja de per si escassos en relació als dels quinze països més rics de la UE.

5) Entenem que els ingressos fiscals han de sostenir tot la despesa sanitària actual i el seu desenvolupament, que seria una mesura antisocial introduir mesures lesives com el seu repagament, especialment en temps de crisi, i que convé una revisió a fons de la nostra fiscalitat millorant la seva caràcter redistributiu i augmentant el finançament d’uns serveis de sanitat provadament eficients, tot i que estan per sota de la mitjana europea.

6) Si s’arriben a aprovar desgravacions fiscals pel fet de contractar qualsevol tipus d’assegurança sanitària privada individual, entenem que suposaria una desviació (per no ingrés) de diners públics a la sanitat privada, debilitant la sanitat pública i afavorint únicament als que poden pagar-se una assegurança sanitària privada.

7) Davant arguments que justifiquen el copagament com un mecanisme de contenció de la despesa, la pròpia OMS subministra abundant evidència científica en el sentit que el copagament és un instrument feble i no efectiu per millorar l’eficiència i contenir els costos sanitaris.

Jornada-no-co-repagament38) El copagament pot reduir l’ús dels serveis preventius, especialment entre els grups més vulnerables, el que a llarg termini condueix a uns majors costos sanitaris i a un deteriorament general de l’estat de salut de la població.

9) Hi ha evidència que les diferents fórmules de copagament redueixen sense discriminar tant la demanda necessària com la considerada innecessària, i que tendeixen a afectar la salut i l’economia d’una manera esbiaixada: les repercussions són més negatives per a les persones amb menys ingressos i les de grups socials més desfavorits.

10) Els arguments de promoció del copagament com a mesura de corresponsabilització per part de la ciutadania inclouen dues fal·làcies, en la mesura que responsabilitzen a la ciutadania i no a les autoritats sanitàries de les deficiències existents. Aquestes deficiències no les ha de pagar la ciutadania, i molt menys si es mantenen per preservar, com passa de forma injustificada, determinats interessos econòmics.

Per tot això, les persones i organitzacions presents ens comprometem a difondre els arguments i evidències contra el copagament, a sumar esforços amb totes les persones i entitats que perceben aquestes mesures com socialment injustes, a oposar-nos per tots els mitjans democràtics a la implantació d’aquestes propostes enteses com un autèntic impost sobre la malaltia i que castiguen més a les persones més necessitades, i a denunciar i negar el nostre suport a qui intenti introduir-les en la nostra societat.

A Barcelona, a 10 juny 2010

Declaración de Barcelona sobre el copago (en castellano)

FADSPLogo_greds_emconetdempeus.jpg

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Copago, Salud pública y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Declaració de Barcelona sobre el copagament

  1. Fernando Guzón dijo:

    Es una alegria encontrar en la red argumentos en contra del copago, entendido como todo el mundo lo entiende, y desgraciadamente también los profesionales que trabajamos en esto.. como una tasa «disuasoria» para impedir que la gente acuda al médico, a urgencias, aunque en principio pudiera ser que la causa urgente no lo sea..
    Vamos a tener que crear una clase administrativa nueva, para decidir que se usararon los medios de una forma justificada o injustificada y por eso te cobro…
    Y aunque esto fuera justo, que no lo es, la alternativa es cobrar a todos, y pagar justos por pecadores.
    En el debate no se habla de aumentar la efectividad, trabajar más y mejor con los mismos medios, mejorar la productividad.. y ahí se puede hacer muchísimo..
    Pero es más facil echar la culpa al enfermo..
    Siemre apoyando estas iniciativas.
    Molt gracies..

  2. àngels dijo:

    Fernando, gracias por tu comentario. Hemos publicado muchísimo sobre el copago, y seguiremos en la brecha porque sabemos que con el otoño volverán las medidas recaudatorias contra las personas más débiles. Y gracias tambien por darnos tu apoyo.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s