Ciutadana Dempeus


La Maribel Nogué a la seva columna CIUTADANA DEMPEUS de l’Enllaç dels Anoiencs, ha publicat aquest artícle sobre el co-repagament:

maribel noguéNo seria copagar sinó repagar

Ja fa temps que ens parlen de que l’atenció sanitària que rebem als ambulatoris, als hospitals i d’altres centres assistencials deixarà de ser gratuïta.
Polítics i empresaris, aprofitant la crisi creada pel capital, tornen a posar-se d’acord per aplicar un nou retallament fent servir la falsa idea que el sistema sanitari públic és insostenible perquè els pacients n’abusen… Potser que hi hagi una petita part de la població que no sigui prou responsable, però la veritat és que sempre i com a estratègia, abans de retallar un dret, se n’ha permès l’abús per justificar l’aplicació d’una mesura de retall ja preconcebuda de bell antuvi.
Cal tenir en compte que els que realment abusen són els especuladors i d’altres intermediaris que en comptes de reforçar el concepte solidari d’una assistència universal amb qualitat i equitat que es nodreix dels nostres impostos, aprofiten els diners públics que ja prepaguem constantment (com ara l’IVA i d’altres). No pensen pas, per exemple, en invertir els impostos per ampliar la cobertura sociosanitària, odontològica, la salut mental, la dependència, etc, serveis que cada vegada tenen una demanda més generalitzada, i el que pretenen és que paguem més (copagament). Saben que aquí, com a d’altres països, aquest copagament ha de servir per augmentar la despesa total, és a dir, que s’augmentarà el benefici dels especuladors, de la farmàcia i de la tecnologia diagnòstica, això segur, alhora que s’empitjorarà l’assistència a les persones amb menys recursos com ara gent gran i pacients crònics.
La Coordinadora Ciutadana en defensa dels serveis públics i en contra de les privatitzacions ens ho explica. “A més del copagament que ja tenim i de les llistes d’espera que inciten a optar per l’assegurança privada, ens volen fer pagar més, simbòlicament primer i després de forma progressiva com a França o Grècia caldrà pagar: a cada visita al metge de capçalera o pediatre, per ser atès per un especialista, per anar a urgències, un percentatge de la farmàcia per als pensionistes que fins ara la tenen gratuïta amb les receptes, per cada ingrés a l’Hospital o per proves que allí s’hi facin, o el menjar…. No es cobriran certes prestacions sanitàries (proves, tractaments…) havent de pagar per rebre-les (o subscriure una pòlissa d’assegurança privada com actualment el dentista o el podòleg…)”.
El copagament afectarà negativament a la població amb ingressos més baixos i a la més necessitada d’atenció sanitària. Si les persones amb ingressos baixos no poguessin pagar (per exemple, les de renda inferior al salari mínim de 633 € al mes), encara seria més gran el nombre de ciutadans amb seriosos problemes per accedir al sistema sanitari. Això suposaria la classificació com a pobres d’una part de la població, amb les consegüents conseqüències discriminatòries o l’arbitrarietat de deixar a mans del metge d’urgències la decisió de cobrar o no, convertint-lo més aviat en un policia més que en un facultatiu que ha de donar solucions sanitàries d’emergència…. I tot plegat sense tenir en compte que s’hauria de crear una estructura burocràtica que realitzés aquests cobraments i que podria resultar més diners encara que el que es pretén recaptar.
En definitiva, que es converteixen el que són drets de ciutadania en mercaderies que cal comprar, mentre s’han injectat 230.000 milions d’euros per la banca privada, mentre cada any es dediquen uns 60.000 milions d’euros a la sanitat pública alhora que el frau fiscal fa que Hisenda deixi d’ingressar 90.000 milions d’euros cada any, suficient per al finançament d’un altre sistema sanitari públic que garanteixi la igualtat i l’equitat; o que s’hagi suprimit l’Impost de Patrimoni deixant d’ingressar 1.800 milions (una quantitat similar a la que Castella i la Manxa dediquen a Sanitat); o que les quotes d’IVA deixades d’ingressar el 2008 suposin més de 17.000 milions d’euros (quantitat superior a les despeses en sanitat de Madrid i Catalunya); o que el 2009 les grans fortunes van obtenir uns guanys de 6.800 milions d’euros (quantitat similar a la despesa sanitària de Madrid), per no continuar amb l’eliminació de l’Impost de Successions (3.000 milions d’euros), o les despeses militars (18.609 milions d’euros)…
A un país on el frau fiscal dels qui més tenen i el d’algunes professions liberals és escandalós, on els empresaris declaren guanyar menys que els seus assalariats, on aquells que realment sostenen els serveis públics són els treballadors i treballadores, com s’atreveixen a plantejar com a necessària la implantació una mesura de copagament sanitari?.
A la Taula Rodona sobre el model sanitari duta a terme fa uns dies, en Toni Barbarà va posar aquest tema damunt la taula, i aquest dijous es celebra a Barcelona una jornada per l’equitat i la salut pública amb el títol de “No al co-repagament”. Potser ens cal no baixar la guàrdia.

maribelanoia@gmail.com

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Copago y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s