Primera Reunió de seguiment de la Resolució Parlamentària 203/VIII sobre Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica amb les gerències territorials
Ahir al matí ha tingut lloc a Manresa la primera reunió de la «comissió paritària» per al seguiment del compliment de la Resolució Parlamentaria 203/VIII. Una desena de metges venien en representació de l’administració i de les unitats de la Regió Sanitària de la Catalunya Central (Manresa, Vic, Berga i Solsona) i en representació de les persones afectades hi ha assistit, entre d’altres, la Comissió Promotora de la ILP FM-SFC, les representants territorials de l’ACAF, l’Associació de FM i SFC del Berguedà, la Plataforma de Familiars FM-SFC i la Federació Catalana per a la FM i la SFC.
Després de dues hores i mitja, durant les quals s’ha donat resposta amablement a totes les preguntes que s’han anat fent, s’ha arribat a la conclusió que per bé que la Resolució encara no s’està complint d’acord amb el text que va aprovar el Parlament de Catalunya, s’ha fet palès que s’hi està treballant i que, a nivell territorial (en unes zones més que en unes altres) s’està fent un esforç en el bon camí. Dissortadament, però, aquest esforç no donarà fruits si no es compta amb la implicació de tots els professionals mèdics, i si no es dóna una formació especialitzada i es treballa en una millor sensibilització a l’hora d’atendre els malalts.
Això s’ha fet molt evident quan ha s’ha tractat el paper de l’ICAM, fent-se més que evidents les deficiències per no dir falta de sensibilitat que, massa sovint, alguns dels professionals que treballen en aquesta institució demostren davant el patiment dels malalts, com també la manca de respecte als informes emesos pels especialistes que duen anys tractant a les persones malaltes.
Tot el treball, la recollida de signatures per a la ILP, la cerca del suport de les institucions catalanes, o les dures, complicades i llargues negociacions amb els grups parlamentaris, solament tenien un objectiu. La persona malalta, la millora en la seva atenció.
Cal, doncs, que «el sistema” i «el model» deixin de ser el centre de la discussió per donar pas a l’autèntic protagonista: la persona malalta. Si no comencem a focalitzar la qüestió en la persona malalta i la complexitat de les repercussions personals, familiars, laborals i socials de la seva malaltia, no ens en sortirem mai.
Avui s’ha fet un pas important en aquest sentit, però queda molta feina per fer i esperem que tothom segueixi treballant per tal de donar total compliment a la Resolució 203/VIII i garantir, així, l’atenció multidisciplinar que les persones malaltes de FM, SFC i SQM necessiten.
Dempeus per la salut pública 
És increïble l’esforç que es fa per part de les persones malaltes de FM i SFC per seguir el compliment de la Resolució i per participar activament en l’aconseguiment de les millors condicions possibles en les seves localitats. Es veuen mancances i algunes sortides de to per part de l’Administració, però també aquesta reunió va permetre conèixer a metges i metgesses i altres professionals de la salut amb voluntat de que la Resolució es compleixi al 100%, (malgrat el retard que porta). Per part de diverses persones, entre elles en Sergi Estanyol i en Jordi Calm, es varen fer preguntes a l’administració que esperem contestaran ben aviat… I seria interessant també poder valorar fins a quin punt la millora de l’atenció pública en aquestes malalties deslliure de l’obligació d’acudir a la privada per aconseguir una bona atenció en Fibromialgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica (i ara també, amb Sensibilitat Química Múltiple). Aquest és el camí. Endavant!