d’un pare que té un fill diagnosticat de Síndrome de Fatiga Crònica en grau III (sever) i també de Fibromiàlgia en grau III (sever). Des del novembre pasat en que va demanar uina entrevista amb la consellera Capdevila, entrevista que encara no li ha estat concedida, en Josep està denunciant la negació que l’administració fa d’aquestes malalties.
La sanitat pública
Diagnòstic real
Josep Carbonell Mestre
Barcelona
La sol·licitud d’una primera valoració de discapacitat, concessió que depèn de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania, triga dos anys a ser atesa. Tothom qui ho hagi sol·licitat, ho sap. La sol·licitud d’una revisió posterior de la valoració triga també dos anys a ser atesa. Tothom qui ho hagi sol·licitat, ho sap. A tots els malalts d’encefalopatia miàlgica (síndrome de fatiga crònica), fibromiàlgia i sensibilitat química múltiple se’ls nega la seva realitat diagnòstica, per molt fonamentada i documentada que estigui, d’esquena a l’evidència científica, en els reconeixements dels estàndards mèdics internacionals, i per molt que vagi contra el sentit comú més elemental. I per aprofundir més en el menyspreu a aquests col·lectius, se’ls assenyala amb etiquetes diagnòstiques que no es corresponen amb les seves afectacions reals. Tots els afectats ho saben.
El dimarts 27 d’abril, el diari Avui publica la carta sencera amb un títol més adeqüat, aquet cop signada Angels Graells, esposa d’en Josep Carbonell i mara del fill comú afectat per SFC.
Carta del dia
Irresponsabilitat i indecència
La sol·licitud d’una primera valoració de discapacitat, funció que depèn de la conselleria d’Acció Social i Ciutadania, triga dos anys a ser atesa. La sol·licitud d’una revisió posterior triga també dos anys a ser atesa. Tothom qui ho hagi sol·licitat ho sap. A tots els malalts i malaltes d’encefalopatia miàlgica (síndrome de fatiga crònica), fibromiàlgia i sensibilitat química múltiple se’ls nega la seva realitat diagnòstica, per molt fonamentada i documentada que estigui, d’esquena a l’evidència científica, als reconeixements dels estàndards mèdics internacionals i al sentit comú més elemental. I per aprofundir més en el menyspreu a aquests col·lectius, se’ls assenyala amb etiquetes diagnòstiques que no corresponen a les seves afeccions reals. Tots els afectats i afectades ho saben. Aquests comportaments se situen en un continu que va de la irresponsabilitat a la indecència més absoluta.
El DOGC de 25 de març de 2010 publicava un anunci de licitació d’un contracte de serveis per a una campanya publicitària -vénen eleccions- sobre la feina feta en els ajuts a la dependència. Cost: 223.860,40 euros, amb diners del contribuent i en temps de crisi. Això poca gent ho sap. Senzillament immoral.
Àngels Graells Bofill
Barcelona
- <!–
- Agregar
–>
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dimarts, 27 d’abril del 2010
Altres «cartes» d’en Josep Carbonell:
Josep Carbonell: un pare que no es rendeix
Dempeus per la salut pública 