La reforma d’Obama: no hi ha cura pel que ens afecta


Aquest article del BMJ, que ens envia la Susan Rosenthal del IHWPOP i que ha traduit l’Àngels Martínez, analitza el que suposa la reforma sanitaris de Obama als Estats Units i no és gens possitiu.

Obama’s reform: no cure for what ails us

steffie-himmelstein-combo

By David U. Himmelstein and Steffie Woolhandler
British Medical Journal, March 30, 2010

 

El professor associat de medicina David U Himmelstein i la professora de medicina Steffi Woolhandler que formen part, respectivament, de l’ Escola de Medicina de Harvard i de l’Hospital de Cambridge, Massachusetts, i de l’organització “Metges per un Programa Nacional de Salut”, han publicat al British Medical Journal un article des de la perspectiva dels que creuen que sense la creació d’un sistema públic de salut, la reforma no tindrà massa repercussió real per millorar les condicions de vida i salut de les persones a les que volia fer justícia. El problema, segons els autors, és que injecta encara més finançament a un sistema de mercat disfuncional.

obama_signature.jpg

De fet, en l’article ens descriuen una escena commovedora: el president Obama signa la llei de reforma sanitària davant una nova multitud d’admiradors, amb un vicepresident radiant i cofoi, en tant que el personal mèdic que ha treballat per a l’atenció universal de la salut els agradaria unir-se a la celebració, però no poden. Ens diuen que la morfina que s’ha dispensat per al tractament del càncer de la reforma pot oferir una mica d’alleujament temporal, però sens dubte no és cap cura.

De fet, valoren que la nova llei injecta finançament addicional al sistema de mercat existent, amb totes les seves disfuncionalitats, incrementant els costos de la salut que ja són el doble que en la majoria dels països rics majoria. El programa de Medicaid d’assegurança públic per a la gent pobra s’ampliarà per cobrir altres 16 milions de nord-americans pobres, mentre que un nombre semblant de persones no assegurades amb ingressos una mica més alts es veuran obligats a comprar pòlisses privades. Als «gairebé pobres», el govern els pagarà una part de les quotes, canalitzant 447mil milions de dòlars (i 300 mil milions de lliures esterlines o 330.000 milions d’euros) dels contribuents a les asseguradores privades en la pròxima dècada.

Per desgràcia, les asseguradores privades guanyen mercat no per la seva eficiència o qualitat, sinó per què maximitzen els ingressos i redueixen al mínim les despeses. I ho aconsegueixen evitant a les persones més malaltes i obligant a metges i pacients a navegar per una burocràcia bizantina que actualment consumeix el 31% del total de la despesa en salut. El projecte de reforma que contempla que les persones sense assegurança puguin comprar productes els productes “defectuosos” de les asseguradores, enfortirà aquestes empreses financera i políticament .

Mentrestant, les asseguradores s’aprofiten de les llacunes per eludir les restriccions de la llei en el seu mal comportament, i lamentablement, si es manté el text de la reforma com està previst, 23 milions de persones no tindran cap assegurança mèdica a 2019. Mentrestant, els hospitals públics i altres xarxes de seguretat en que les persones sense assegurança mèdica confien han de patir una reducció de fons de 36 mil milions de dòlars del govern federal.

D’altra banda, molts nordamericans es quedaran amb una cobertura tan raquítica que una malaltia greu els pot portar a la ruïna financera. En l’actualitat, les malalties i les factures mèdiques ja són responsables de l 62% de totes les fallides, ¡i tres quartes parts d’aquestes fallides són de famílies que tenien assegurança! Himmelstein i Woolhandler ens diuen que la reforma fa molt poc per millorar aquesta cobertura insuficient, perquè sols exigeix que les polítiques privades cobreixin el 70% dels costos sanitaris previstos. El president ha promès, a més, que «si agrada la cobertura actual, es pot mantenir», però els autors de l’article es temen que per seguir mantenint un treball segur s’hauran de conformar amb l’assegurança que tenen, els agradi o no. I els que tenen cobertura total de la seva empresa hauran de fer front a un increment d’impostos el 2018.

Per tant, amb aquesta reforma tal com està, semblen inevitables costos més alts i l’augment de les tensions financeres, malgrat les afirmacions en sentit contrari, com demostra l’experiència de reformes sanitàries a Massachusetts del 2006 (una espècie de “plantilla prèvia” del que ara es proposa) , on els costos varen augmentar un 15% en els primers dos anys després de la reforma, 8 dues vegades més que a la resta dels USA. Dos anys desprès de les millores inicials, l’accés a l’assistència ha començat a deteriorar-se, i l’Estat ha començat a reduir la cobertura.

En general, David U Himmelstein i Steffi Woolhandler consideren que el projecte de llei del president Obama és conservador, i ha estat elaborat en estreta consulta amb les indústries d’assegurances i farmacèutiques. Al llarg del debat sobre la reforma s’han integrat a Metges per un Programa Nacional de Salut més de 17.000 professionals, demanant una reforma molt més profunda: sense ànim de lucre, de caixa única. I ens diuen que seguiran per aquest camí perquè el sistema de salut dels USA no s’ha curat, ni tant sols s’ha estabilitzat. Segueixen fent la seva feina sota un sistema de finançament que impedeix la bona atenció de les persones malaltes i desaprofita enormes recursos en beneficis privats i burocràcia.


Font: Punts de Vista

Article original en anglés: BMJ

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Reforma sanitaria EEUU y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s