Pacte Nacional per la Sanitat


El QueixalAquest és un article que serà publicat properament a la Revista “El Queixal” que edita l ‘AEP – Associació d’estudiants progressistes -.
Com podeu veure ha estat elaborat per “Dempeus per la Salut Pública”, mitjançant , l’Àngels Martínez Castells i l’ Antoni Barbarà Molina, presidenta i secretari, respectivament.

L’ anomenat “Pacto Nacional por la Sanidad” ha devingut un procés on Pacte sanitattothom remena interessos legítims i/o corporatius. De fet aspira a ser un “pacte”, més de renuncies que no pas de consens. Vol ser “nacional”, com en diuen a Madrid d’ allò “estatal”, i vol comprometre les perifèries autonòmiques competents en la matèria. I finalment parla de sanitat, més que no pas de salut, amb el que tornem a l’error d’una salut fonamentalment biomèdica, de bata blanca i d’ atencions guaridores i personals, quan cada dia és més important l’abordatge transversal, social i multidisciplinari. També pot ser un pretext per uniformar reivindicacions pendents, tan laborals, com normatives , com d’organització.
Per nosaltres és un terreny més on difondre discurs i objectius. Una oportunitat per parlar amb nous interlocutors socials i sectorials,… i un moment adient per reivindicar els nostres eixos d’acció, reflexió i mobilització.

Parlem doncs del “nostre” enfocament, dels nostres reptes,

Per” Dempeus per la salut pública”, el primer, també a Espanya, és justament obrir portes i finestres que expandeixin el recinte estricte biomèdic i hospitalocèntric. Cap a una comprensió de la salut construïda i analitzada des dels seus determinants. La tasca principal és solucionar desigualtats, i humanitzar la salut segons aquell lema «Fer més civil la civilització, i més humana la humanitat».
Volem un Pacte que signifiqui més igualtat entre les persones i major anivellament entre les CCAA. Que ajudi i promogui alhora la salut -i l’equitat econòmica i social imprescindible- com la forma natural i humana de viure. Pensem que el mètode és sumar les reivindicacions «parcials» en salut, transcendint l’horitzó i espai d’aquelles que s’esgoten en el temps. Vinculant lluites germanes que comparteixen el mateix ADN civilitzatori…i que ens presenten interessadament com inconnexes.
Què hi aportem ? Insistir, sempre, en la salut en positiu: com una manera de viure autònoma, plena, solidària i harmònica amb un o una mateixa, amb la resta de persones, amb el medi i l’entorn. Un desafiament tan ambiciós que ens centra en tres objectius fonamentals:

  1. La defensa del caràcter públic del sistema nacional de salut. Amb arguments, des del rigor científic i l’ interès col·lectiu, la justícia social i la política. Afirmant l’oportunitat del moment, defensant la universalitat i la qualitat del sistema públic de salut.
    Els darrers temps les empreses privades dels sector ataquen per sistemàtic als sistemes públics o el que encara queda en actiu; i ho fan arreu del món amb una agressivitat demostrada. Avui la pràctica usual és derivar, externalitzar, mixt-ificar, deslocalitzar … “parasitar” diem nosaltres, els recursos públics cap als beneficis corporatius. Les fórmules son perverses i variades: privatitzacions directes, o més subtils en forma de consorcis, aliances,” governances”… I si cal sofisticadament, embolicant complexes col·laboracions público-privades amb enorme suport mediàtic. Però també amb una demagògica capacitat d’intoxicació conceptual a base de culpabilitzar- entabanar la ciutadania (com a “usuaris abusadors” o” clients”) i d’insistir en la fal·làcia d’una dramàtica “insostenibilitat” econòmica del sistema públic. Anant i venint des de la sanitat a la salut, trobem una constant: que l’economia de les empreses passa per davant de les necessitats i la salut de les persones.
  2. Participació social, entesa com «empoderament» i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitats de la societat civil organitzada, entitats socials i grups d’ajuda. La salut, naturalment pública per essència i concepció, només pot ser-ho en plenitud si incorpora aquests agents sociosanitaris sense preconceptes. Diem que la sanitat podrà ser pública o privada, però la salut és sempre pública i participativa.
  3. Abordatge interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents, moltes d’elles relacionades amb la violència química contra la naturalesa i la violació psicològica d’una manera de viure en societat que emmalalteix les persones. Les mateixes causes que provoquen el canvi climàtic, emmalalteixen els camps i enverinen les aigües i l’aire, creen malalties també noves. Moltes d’aquestes persones emmalaltides són difícils de diagnosticar i de tractar, poden patir greus invalideses, i sovint son mal o insuficientment ateses, quan no negades pel sistema. La fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple, en son exemples colpidors i paradigmàtics.Pacto sanidad apretón de manos

Les nostres propostes per al Pacte:

Necessitat que la ciutadania participi activament aportant la seva visió i proposant senyals d’alerta, indicadors de millora i control d’execució. Una participació crítica i empoderada, no una participació subordinada ni obsequiosa amb el poder establert.

Vigilància i precaució extrema davant de les empreses privades del sector pel que impliquen: privatitzacions, increment de la despesa, manca d’ equitat i control , marginació de persones, desplaçament de necessitats. En aquest sentit, reclamem la derogació de la Llei 15/97, veritable cobertura legal per la gestió mercantilista i les privatitzacions.

Visualització i inclusió de noves malalties, emergents, encara no prou reconegudes o ateses dins els serveis socio- sanitaris públics de l’Estat del Benestar.

Integració màxima de la promoció, protecció, atenció, formació i investigació en salut i de tots els seus determinants, incloent els de caràcter social i polític, cap a la liquidació de les desigualtats en salut per motiu de gènere, classe, origen o discapacitat.

Anivellament a l’alça, entre les CC.AA. en salut. Renunciant sempre a qualsevol tipus de REPAGAMENT o increment de copagament. El finançament de la sanitat (universal, equitativa, integral, de qualitat i solidària ) ha de procedir , via pressuposts, d’un sistema d’impostos progressiu.

És per tot això que estem, i us cridem a posar-nos Dempeus !!

logo dempeus

– Dempeus per la Salut Pública-
Àngels Martínez Castells I Antoni Barbarà Molina

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud pública y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

3 respuestas a Pacte Nacional per la Sanitat

  1. M. Eugenia Sánchez Carraté dijo:

    No cal dir que estic molt d’acord amb l’article, però el que m’ha suggerit al llegir-lo, i potser no té molt a veure, és com fem la «propaganda», quin és el missatge que donem per justificar aquestes «unions» «governances» «col·laboracions», etc.I tot puguen entendre que la majoria es fan per diners,per pura necessitat de fer coses sense tenir el suficient pressupost, no s’explica així, i és el que crec que s’hauria de rectificar. S’ha de parlar de situacions anómales quan es fan aquestes col·laboracions. I això no es fa. Estem donant un missatge de normalitat al que no hauria de ser-ho.

  2. Elena Alvarez dijo:

    Eugènia, trobo molt encertats els teus comentaris. En concret, aquí a Catalunya, caldria que donessim la nostra opinió sobre els concerts, que històricament estan present en el sistema sanitari català.
    Estic molt d’acord amb l’article, que recull molt bé les discusions col·lectives en el sí de Dempeus, però si que trobo que cal aprondir més an alguns aspectes com els que tu esmentes. Ho podem fer a la tpropera trobada.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s