Pacte Nacional per la Sanitat

Aquest és un article que serà publicat properament a la Revista “El Queixal” que edita l ‘AEP – Associació d’estudiants progressistes -.
Com podeu veure ha estat elaborat per “Dempeus per la Salut Pública”, mitjançant , l’Àngels Martínez Castells i l’ Antoni Barbarà Molina, presidenta i secretari, respectivament.

L’ anomenat “Pacto Nacional por la Sanidad” ha devingut un procés on tothom remena interessos legítims i/o corporatius. De fet aspira a ser un “pacte”, més de renuncies que no pas de consens. Vol ser “nacional”, com en diuen a Madrid d’ allò “estatal”, i vol comprometre les perifèries autonòmiques competents en la matèria. I finalment parla de sanitat, més que no pas de salut, amb el que tornem a l’error d’una salut fonamentalment biomèdica, de bata blanca i d’ atencions guaridores i personals, quan cada dia és més important l’abordatge transversal, social i multidisciplinari. També pot ser un pretext per uniformar reivindicacions pendents, tan laborals, com normatives , com d’organització.
Per nosaltres és un terreny més on difondre discurs i objectius. Una oportunitat per parlar amb nous interlocutors socials i sectorials,… i un moment adient per reivindicar els nostres eixos d’acció, reflexió i mobilització.

Parlem doncs del “nostre” enfocament, dels nostres reptes,

Per” Dempeus per la salut pública”, el primer, també a Espanya, és justament obrir portes i finestres que expandeixin el recinte estricte biomèdic i hospitalocèntric. Cap a una comprensió de la salut construïda i analitzada des dels seus determinants. La tasca principal és solucionar desigualtats, i humanitzar la salut segons aquell lema «Fer més civil la civilització, i més humana la humanitat».
Volem un Pacte que signifiqui més igualtat entre les persones i major anivellament entre les CCAA. Que ajudi i promogui alhora la salut -i l’equitat econòmica i social imprescindible- com la forma natural i humana de viure. Pensem que el mètode és sumar les reivindicacions «parcials» en salut, transcendint l’horitzó i espai d’aquelles que s’esgoten en el temps. Vinculant lluites germanes que comparteixen el mateix ADN civilitzatori…i que ens presenten interessadament com inconnexes.
Què hi aportem ? Insistir, sempre, en la salut en positiu: com una manera de viure autònoma, plena, solidària i harmònica amb un o una mateixa, amb la resta de persones, amb el medi i l’entorn. Un desafiament tan ambiciós que ens centra en tres objectius fonamentals:

1. La defensa del caràcter públic del sistema nacional de salut. Amb arguments, des del rigor científic i l’ interès col·lectiu, la justícia social i la política. Afirmant l’oportunitat del moment, defensant la universalitat i la qualitat del sistema públic de salut.
   Els darrers temps les empreses privades dels sector ataquen per sistemàtic als sistemes públics o el que encara queda en actiu; i ho fan arreu del món amb una agressivitat demostrada. Avui la pràctica usual és derivar, externalitzar, mixt-ificar, deslocalitzar … “parasitar” diem nosaltres, els recursos públics cap als beneficis corporatius. Les fórmules son perverses i variades: privatitzacions directes, o més subtils en forma de consorcis, aliances,” governances”… I si cal sofisticadament, embolicant complexes col·laboracions público-privades amb enorme suport mediàtic. Però també amb una demagògica capacitat d’intoxicació conceptual a base de culpabilitzar- entabanar la ciutadania (com a “usuaris abusadors” o” clients”) i d’insistir en la fal·làcia d’una dramàtica “insostenibilitat” econòmica del sistema públic. Anant i venint des de la sanitat a la salut, trobem una constant: que l’economia de les empreses passa per davant de les necessitats i la salut de les persones.
2. Participació social, entesa com «empoderament» i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitats de la societat civil organitzada, entitats socials i grups d’ajuda. La salut, naturalment pública per essència i concepció, només pot ser-ho en plenitud si incorpora aquests agents sociosanitaris sense preconceptes. Diem que la sanitat podrà ser pública o privada, però la salut és sempre pública i participativa.
3. Abordatge interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents, moltes d’elles relacionades amb la violència química contra la naturalesa i la violació psicològica d’una manera de viure en societat que emmalalteix les persones. Les mateixes causes que provoquen el canvi climàtic, emmalalteixen els camps i enverinen les aigües i l’aire, creen malalties també noves. Moltes d’aquestes persones emmalaltides són difícils de diagnosticar i de tractar, poden patir greus invalideses, i sovint son mal o insuficientment ateses, quan no negades pel sistema. La fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple, en son exemples colpidors i paradigmàtics.

Les nostres propostes per al Pacte:

Necessitat que la ciutadania participi activament aportant la seva visió i proposant senyals d’alerta, indicadors de millora i control d’execució. Una participació crítica i empoderada, no una participació subordinada ni obsequiosa amb el poder establert.

Vigilància i precaució extrema davant de les empreses privades del sector pel que impliquen: privatitzacions, increment de la despesa, manca d’ equitat i control , marginació de persones, desplaçament de necessitats. En aquest sentit, reclamem la derogació de la Llei 15/97, veritable cobertura legal per la gestió mercantilista i les privatitzacions.

Visualització i inclusió de noves malalties, emergents, encara no prou reconegudes o ateses dins els serveis socio- sanitaris públics de l’Estat del Benestar.

Integració màxima de la promoció, protecció, atenció, formació i investigació en salut i de tots els seus determinants, incloent els de caràcter social i polític, cap a la liquidació de les desigualtats en salut per motiu de gènere, classe, origen o discapacitat.

Anivellament a l’alça, entre les CC.AA. en salut. Renunciant sempre a qualsevol tipus de REPAGAMENT o increment de copagament. El finançament de la sanitat (universal, equitativa, integral, de qualitat i solidària ) ha de procedir , via pressuposts, d’un sistema d’impostos progressiu.

És per tot això que estem, i us cridem a posar-nos Dempeus !!

– Dempeus per la Salut Pública-
Àngels Martínez Castells I Antoni Barbarà Molina