Avortament per Llei. Dret o delicte ?


abortionAQUEST ÉS UN ARTICLE DE l’ANTONI BARBARÀ I MOLINA, QUE SERÀ PUBLICAT A LA REVISTA «D’UN ROIG ENCÈS» DE LA FUNDACIÓ PERE ARDIACA. AQUÍ EN TENIU UNA PRIMÍCIA…

La Llei.- El 24 de febrer de 2010 es va produir un fet històric a l’Estat espanyol: l’ aprovació final del text de la dita nova Llei d’avortament. Era el final d’una llarga i tortuosa tramitació. Es votava una esmena a la totalitat de la llei presentada pel PP, i van ser 132 vots contra el veto, 126 a favor (PP), i 2 abstencions (CC). Quedava doncs rebutjat l’intent d’ « avortar » la Llei d’avortament. El nou text es publicà al BOE (4- 3- 10) i entrarà en vigor als 4 mesos, és a dir el proper 5 de juliol.

El fet.- Fins aquí la legislació vigent al respecte era del 1985. Dins aquesta realitat jurídica el 2007 es van produir a Espanya, segons registres oficials, 112.138 IVEs (Interrupcions Voluntàries e l’Embaràs) dels quals 6.273 a menors de 18 anys ( i encara 500 a menors de 15 anys). El 2008 puja un 3’27 % a 115.812, i 10.221 menors entre 15 i 18 anys. Aquesta és una realitat incontrovertible i d’una contundència que liquida qualsevol tractament superficial o negacionista del fenomen social que son els embarassos no desitjats i les seves conseqüències.

Fins aquí pura descripció. Ara una afirmació tan senzilla com aclaridora: la Llei NO OBLIGA a cap dona a avortar!. Naturalment ! … Malgrat que llegint l’argumentari dels detractors i de la legió ultra antiavortista es diria que la legislació és una invitació o quasi un mandat a interrompre l’embaràs. I això és una gran mentida.

Altra cosa és la cobertura del dret de la dona a decidir sobre el seu cos, sobre la seva vida, sobre el seu futur, i a fer-ho sense posar en perill la seva salut ni la seva integritat, ni la seva legalitat. I d’això parla la nova Llei a la que nosaltres donem suport.

La nova llei tracta de més aspectes, que no pas solament de l’avortament com a final d’un procés indesitjat. Parla de Formació sexual i reproductiva, d’educació a la fi, però també de formació de professionals de la salut preparats i disposats per a exercir. Tracta, i ho celebrem, d’altres aspectes com ara el finançament públic dels anticonceptius, (inclosa píndola del dia desprès). Per tant de promoció de salut i de prevenció d’embarassos indesitjats. És un fet que a millor informació- formació- planificació, menys IVEs ( amb experiències concloents com a Cantàbria al llarg de 2007). Però la caverna mediàtica, la Espanya nacional- catòlica, les forces de la reacció i el conservadorisme més carrincló s’han llençat a la guerra: el Cardenal Antonio Cañizares blasmava a la COPE fa uns dies “La eutanàsia ja és present … és una fallida profundíssima de l’ humanitat… i tot s’inscriu dins una campanya mediàtica contra el Papa”. O el bisbe de Granada que ens recordava l’Àngels Martínez al seu bloc Punts de Vista. Va de retro !, El cataclisme !! Tots els i les diputats/des que han votat a favor de la Llei seran excomunicats i condemnats a l’ínfer, excepte el Rei Joan Carles, pobre, que ha hagut de signar-la per “obligació del càrrec”.

Tanmateix tot i sent una bona llei, no és òptima, i és perfectible en el futur. No garanteix (tot i que preveu) l’ exercici de la IVE dins la xarxa sanitària pública ,…i deixa l’opció privada “si cal”. No garanteix la disponibilitat real i arreu de professionals competents i disposats, és a dir “no objectors”, dins el sistema públic. Cal acceptar que aquesta doble opció suposa, de moment, un mecanisme de viabilitat pràctica front una realitat pretesament objectora i recalcitrant molt dura ( i que caldrà tractar degudament i preceptiva). Veure que en diu Dempeus per la Salut PúblicaÉs encara una Llei de terminis quan aquest criteri de temps hauria de desaparèixer. La IVE s’ha de practicar, lògicament i com tota dona sap, el més aviat que li sigui possible però sense limitació en el temps com determinant d’il•legalitat. Com era fins ara ?, Com queda ara ? Era legal en 3 supòsits: Recollia el risc greu per la vida o la salut de la mare (ja físic o psíquic) sense data límit. O també en cas de violació ( fins les 12 setmanes), i un tercer, dit avortament eugenèsic, en cas d’anomalies fetals greus (fins la setmana 22). Ara, la IVE es pot practicar fins les 14 setmanes sense necessitat de donar explicacions ni motius. Fins a les 22 amb motius avaluats de perill cert per a la mare o de malformació fetal. Més enllà només en casos excepcionals de malaltia molt greu o incurable, i/o alt risc per la vida, mitjançant informes de comitès clínics.

Apareix un condicionant farisaic que no podem compartir: Cal esperar sempre un mínim de tres dies de « reflexió » de la dona sol•licitant. En aquests dies rebrà informació confidencial sobre pros i contres de l’avortament, amb carta dissuasòria inclosa ,en un exercici tranquil•litzadors de consciències, proper al penediment cristià i a la submissió a la pressió social. Un altra dels detalls que ha obert un gran debat ha estat l’obligatorietat d’ informació, en cas de menors (16-17 anys), a terceres persones, pares o tutors. Al final del tràmit això preveu excepcions en casos concrets i que s’asseguri i acabi permeten la IVE.

Un darrer aspecte a millorar: No treu, definitivament, l’avortament del Codi Penal on a l’ article 145 preveu penes per a dones i professionals. Una paradoxa: fins ara en el cas de metges/gesses arribaven a penes de 3 anys de presó i fins a 6 d’inhabilitació professional. A partir d’ara aquests terminis s’endureixen fins a 6 anys i 9 respectivament !. Per les dones, en canvi, es passa de fins a un any presó (abans), a tan sols possibles sancions o multes.

Un aspecte de gran importància i molt positiu: La Formació i l’ Educació sexual.

El nou text diu al seu Article 8: “… S’abordarà l’educació sexual amb perspectiva de gènere.. i això inclou, en quan als/a les professionals sanitaris/es que rebran formació en Salut sexual i reproductiva, i en la pràctica clínica en IVE. També es formarà el professorat i tot plegat serà dins els programes de formació continuada.

Aquest precepte de preparació tècnic -mèdic per a la pràctica d’avortaments ha estat un dels cavalls de batalla i d’ insubordinació més flagrants per part de les forces conservadores i les institucions religioses integristes. Així portaveus i professors d’ Universitats catòliques (Navarra o la San Pablo CEU) van manifestar públicament … « Yo solo enseño aborto espontaneo ».

La escassetat de professionals disposats a practicar IVE , i més a centres públics és un fet colpidor. Una realitat que ha estat sovint pal·liada mitjançant l’arribada de metges i metgesses de l’ estranger. Les xifres son il·lustratives: tan sol un 2 % dels avortaments s’ha produït als hospitals de la xarxa pública ! A Aragó, de més de 20.000 IVE el 2008, només 4 ha estat a a centres públics !. A Madrid 4, a Andalusia 18… ! Una vergonya intolerable !

Es reclama aquí l’exercici d’un “dret”: el d’Objecció de consciència, i/o de càtedra. De forma gens dissimulada també el dret mercantil, de lucre i benefici, de butxaca, que permet canviar de criteri a certs professionals i Centres. En funció de l’escenari públic o privat canvia la seva objecció, la seva acreditació, la seva col•laboració amb la llei, … Una xacra que caldrà eliminar ben immediatament fent un seguiment curós d’aquesta contradicció insostenible.

En tot cas el dret a l’objecció no pot anular ni eliminat el Dret a decidir… i caldrà garantir que, sempre i arreu, hi haurà centres, equips i professionals disposats a practicar la IVE segons recull el text legal. Pels objectors de conveniència hi ha molts mètodes senzills capaços d’ esbrinar la seva fermesa ideològica i espirituals o l’ afinitats crematística i material. Seguiu, seguiu…

Dins l’abordatge de la planificació reproductiva i la prevenció d’embarassos indesitjats, mereix un comentari el cas del sistema d’anticoncepció d’emergència més abastament conegut com de la “Píndola dia desprès”. Oficialment a partir del 28 de setembre de 2009 es despatxa a les farmàcies sense necessitat de recepta mèdica. Així ho va decretar el Ministerio de Salud y Asuntos sociales. S’accepta doncs finalment com el que ha de ser un mètode anticonceptiu (que no planificador) d’emergència.
La paradoxa contradictòria és aquest cop Catalunya. Aquesta comunitat havia estat pionera en la dispensació accessible i gratuïta a centres mèdics i/o a urgències.
1a jornada de participació en salut públicaUna novetat que havia estat reivindicada ja la històrica 1ª Jornada de Participació en Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona (amb un regidor comunista al capdavant, el companys Ignasi Fina) allà pel 24 de maig de 2004,… Catalunya ha esdevingut ara la Comunitat Autònoma més retrògrada. Acaba d’implementar al seu territori elements de garbell, de limitació i control d’inevitable tuf reaccionari: Una pretesa avaluació de d’idoneïtat a càrrec del personal dispensador a la farmàcia, i per tant sotmesa a criteri del seu acord u objecció subjectiu ¡ ?. Argumenten que és aquesta una prova fiable de maduresa pera les adolescents (13 a 16 anys) sol·licitants. Un altre detall molt aclaridor del tarannà del Departament de salut de la Generalitat de Catalunya és el criteri econòmic: dispensació a taulell de farmàcia, però … pagant ! 18 €, una quantitat de la que no sempre disposen les/els adolescents… ni en plena crisi moltes persones adultes. Tampoc no es pot dispensar per finestreta, en torns de guàrdia, és a dir com a medicació d’urgència ¡?, en absoluta contradicció amb el seu mateix caràcter d’emergència. Tot plegat traves d’accés i d’utilització, en el sentit oposat a les recomanacions al respecte de la pròpia OMS. I a més dificultant el temps d’accés i per tant minvant la seva eficàcia : recordem que el mètode és efectiu en el 95 % de casos quan s’usa en les primeres 24 hores post- coit, i que baixa a només un 58 % emprat entre les 49 i les 72 hores. Molt malament Sra. Geli, molts disgustos amb la seva dèria i sensibilitat mercantil, amb aquesta seducció ( ha de ser això…!) pels co-pagaments, les recaptacions, les sostenibilitats economicistes de peus de fang i enganyifes pretesament conceptuals, per tota aquesta «rància – modernitat» de la gestió econòmica i amb criteris de mercat… que NO és això, i menys per un Govern anomenat i sostingut com d’ “esquerres”.

Menys a dir, poc a objectar, de tota la parafernàlia desfermada per les forces ultramuntanes del “derecho a la vida”, les sotanes de colors, les corbates peperes, els medias de la caverna i l’esperpent, el nacionalcatolicisme, i tota la seva cohort agitant carrers i alguna plaça del seu Madrid a base d’eslògans tan demagògics com “ No existe el derecho a matar” el 29 de març de 2009, o el de “Cada vida importa” el passat 17 d’octubre… amb participació a la baixa en nombre d’assistents i a l’alça en uniformes, hàbits i eslògans reaccionaris.

Les persones a qui ens importa cada vida, totes les vides, ens importen d’entrada la vida de les dones, dels milions d’ infants que moren de fam i misèria, dels milions de malalts per SIDA evitable amb un simple condó, de milions de malalts per malalties curables, de les víctimes de la violència i les guerres. Com també de les mares si així ho decideixen, quan i com ho decideixin, amb les garanties de dignitat per elles i els/les seus/ves fills/es, de salut i exercici de tots els seus drets, sense pors, xantatges, opressions, humiliacions, vexacions, pressions, … i sí amb voluntat i gaudi, amb justícia i llibertat, amb protecció i respecte. Això és i ha estat la Llei d’avortament, aquí i arreu, ara i sempre. Benvinguda !!

Salut !

Toni Barbarà


Font: La Ratera

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Aborto, Género, Salud pública y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s