L’ANY 2009 VIST PER UN FARMACÈUTIC

Fa pocs dies publicavem un artícle del company Joan R. Lladós sobre la Despesa en Medicaments. Ara ens envia la seva visió de l’any 2009 des de la perspectiva d’un farmacèutic en actiu. Joan R. Lladós és membre fundador de Dempeus i farmacéutic.

L’any comença fort. L’ 1 de gener l’exèrcit israelià assassina un líder de Hamás juntament amb la seva esposa i els seus 8 fills. I seguim sumant, com si res.
Per sort l’any comença a la farmàcia amb la esperança de que es consolidi
l’ Informe de l’ Advocat General del Tribunal de Justícia de la U.E. en el que es defensen les restriccions normatives sobre les farmàcies en base als beneficis i garanties que aquest model representa per la Salut Pública. I és que, segons acostuma a succeir en altres procediments, rarament el Tribunal falla en contra de l’ Advocat General. Faltarà veure com respon la Comissió Europea, que té altres procediments oberts contra Espanya, Alemanya i Portugal. Serà millor no llençar les campanes al vol i esperar esdeveniments a la vista de l’escàs interès de la Europa dels mercaders per la Salut Pública, i encara més sota la Presidència Txeca que s’ acosta, de marcada orientació liberalitzadora.

Des dels Estats Units la esperança es diu Barak Obama. Malgrat dir-se així i de ser negre, aconsegueix convertir-se en President de forma tan sorprenent com nova. Molts americans anònims van aportar donacions econòmiques a la seva candidatura. I va guanyar amb promeses, el compliment de les quals, comença tot just ara, un any més tard, a collir els primers modestos fruits casolans. La collita internacional no serà gaire diferent de la anterior, malgrat un major tarannà negociador: s’ envien 30.000 soldats més a Afganistan. El Nobel de la Pau a una mà i l’exèrcit a l’altra.

A Espanya, amb la primavera floreix la recepta electrònica. Els jardins autonòmics no permeten la mobilitat dels pacients a causa de la manca d’ interconnexió entre els diferents models. Al menys, els nostres administradors públics no podran queixar-se de que la “despesa” no s’ hagi moderat ja que l’any 2008 va tancar amb un discret creixement del 6,8%. Altra qüestió ben diferent és el nou model de finançament que el Govern pretén implantar, on el que resulta fonamental és el repartiment de recursos entre les Comunitats Autònomes. La reducció dels ingressos de la Administració a conseqüència de la crisi no ve a facilitar les coses: solament serà possible si hom incrementa la Despesa Pública. No es comprèn com ho faria la oposició si és partidària de reduir l’endeutament de la Administració i baixar els impostos.

En acabar un any és inevitable mirar enrere. Llarg és el camí fet però tinc la sensació que, per la Farmàcia es tan zigzaguejant com sinuós i sense una direcció definida. Tornar enrere, no tan sols és impensable sinó que, a més a més, és impossible. Tampoc queda prou clar cap on ens adrecem, encara que sembla lògic que els diversos estaments de la salut tendeixin a una convergència en objectius. Per això caldrà eliminar compartiments estancs i apostar per una coordinació veritablement eficient. Tal vegada caldria modificar el mateix concepte de Salut per fer-lo més transversal, tot considerant també les condicions socials, econòmiques i ambientals. Els recursos destinats a la Salut Pública s’haurien de considerar una inversió, abans que una despesa de satisfacció obligada.

El debat segueix obert en el tema de la traçabilitat que, per cert, encara no ha estat resolt de forma satisfactòria por cap país. Mentre segueixen pendents les proves corresponents, els diferents agents es posicionen a favor de diversos sistemes. Mentre Farmaindustria aposta per “Datamatrix”, els distribuïdors es decanten per la radiofreqüència (RFID). Certament aquesta última tecnologia aporta una major velocitat als processos, però encara cal demostrar-ne la eficàcia. Caldrà esperar, no tan sols al resultat de les diverses proves, sinó a les decisions que es prenguin després, d’acord o no, amb el resultat de les mateixes.

El que es diu resultats dolents, són les xifres de vendes dels medicaments sense recepta anomenats Especialitats Farmacèutiques Publicitàries ( EFP), que baixen un 3,1% en valor i un 7,1% en unitats (2008-2007). Una mica més bons seran els resultats per al mercat mundial de medicaments que, si hem de creure un Informe de IMS Health, creixerà entre un 2,5% i un 3,5% (en dòlars constants en 2009). L’impacte serà diferent segons cada país. Als EE UU, per exemple, el mercat es contraurà entre un 1% i un 2% durant l’any. El proper venciment de les patents d’alguns “blockbusters” farà caure la xifra de vendes de grans multinacionals. Alguns optimistes auguren el naixement de 6 a 10 nous “blockbusters” entre els llançaments dels propers 2 anys. Mentre tant la crisi comença a afectar a la industria farmacèutica internacional, que es veu abocada a una política a base de reducció de costos. La crisi de la Industria Farmacéutica, no obstant, va més enllà de les circumstàncies actuals. Els veritables problemes de la anomenada “industria innovadora” resideixen en factors com la caducitat de les patents, la escassetat de productes en la última fase de desenvolupament, les polítiques governamentals de control de preus i el creixement de la demanda de medicaments genèrics. En aquest sentit, la “Orden de Precios de Referencia” per 2010 pot suposar una rebaixa de preus molt propera als 500 milions d’euros.

La qüestió que, a més d’afectar al compte de resultats de les farmacèutiques, pot acabar convertint-se en un greu problema de Salut Pública és la proliferació de la venda, a través de Internet, de medicaments falsificats. La xifra de negoci per aquest “tràfic” a l’any 2010 és ni més ni menys que de 75.000 milions de dòlars. És desitjable que els Governs i les Institucions Internacionals es prenguin una mica més seriosament aquest problema, encara que no hem de pensar que es resoldrà la qüestió a base de normes i reglaments. Les estratègies que no considerin de forma prioritària al ciutadà (usuari-pacient) estan destinades al fracàs.
En un any escàs de bones noticies, la Sentència del Tribunal de Luxemburg podria endur-se el premi a la millor notícia de l’any per al món de la farmàcia. I és que a la esmentada sentència es reconeix clarament el dret dels Estats per regular llur propi Sistema Sanitari, atenent principalment a criteris de Salut Pública. Es difon una sensació de satisfacció entre tots els agents que han intervingut en la defensa del model. No hi ha eufòria ni celebracions, doncs les dures condicions de la recessió econòmica no deixen espai per alegries.

Malgrat els problemes, la farmàcia espanyola segueix essent un sector estable. Augmenta el número de farmàcies (ara 21.057) i el número de col•legiats fins a 61.975, amb una mitjana de 2 farmacèutics per farmàcia. Segueix augmentant la ocupació, que s’incrementa en un 4,2% en 2 anys, fins arribar a la xifra del 82,8% dels farmacèutics en actiu. L’atur registrat entre els farmacèutics (6,9%), és molt inferior a la mitjana d’atur de la població activa (11,3%) i lleugerament inferior a la d’altres professions universitàries similars. No podem queixar-nos gaire tenint en compte el tancament de moltes empreses, la suspensió de pagaments de més de 5.000 empreses i la destrucció de la ocupació, amb una previsió de nivells d’atur elevats i estables.. La sortida de la crisi, malgrat la tergiversació dels termes que acostumen els polítics, és encara prou incerta i, probablement, més llunyana del previst.

La relació entre el temps transcorregut i l’espai disponible ha fet necessària una selecció dels esdeveniments. Els criteris utilitzats són tan independents com dispars, en base a una sensació absolutament personal. En alguns casos hem optat per una exposició més descriptiva. Altres esdeveniments, en canvi, inclouen una avaluació personal, tot i que és cert que, en ocasions, la carga personal és prou subtil como per ser llegida entre línees. I és que, a voltes, pesa més el silenci que la paraula.

Joan R, Lladós, Castelldefels gener 2010