Aquesta entrevista no és d’ahir, ni d’abans d’ahir. Es va fer a finals de juliol, poc després que el Parlament de Catalunya rebutges la ILP «Per una Catalunya lliure de transgènics», que va presentar la plataforma Som lo que sembrem. Ara la portem aquí perque durant la fira Slow Food a Lleida, un dels plats forts serà el debat sobre trangènics, el diumenge 4 d’octubre a les 18:30, tal com us anunciavem en el nostre bloc Fira Slow (alimentació i salut) i en aquesta entreviata podeu trobar o retrobar els arguments que fan que estiguem en contra d’aquest tipus de cultius.
També trobareu al final de l’article els links a una sèrie de videos sobre els transgènics.
Entrevista a Carles Serra, membre de la plataforma ‘Som lo que Sembrem’
Per veure el video cliqueu sobre el logo. «Se’ns està utilitzant com a conillets d’índies dels efectes que poden tenir els transgènics»
La plataforma ‘Som lo que sembrem’ va portar al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per generar un debat sobre els cultius transgènics, uns productes que han estat modificats genèticament i sobre els que s’estan investigant les seves afectacions a la salut. La ILP va ser rebutjada amb esmenes a la totalitat per CiU, PSC i PP (95 vots) mentre que ERC, ICV-EUiA i el Grup Mixt van votar a favor de la seva tramitació (35 vots). Un dels membres de Som lo que Sembrem, Carles Serra, ha comentat a Eldebat.cat les implicacions tècniques, agrícoles, mediambientals, de salut i, sobretot, econòmiques que hi ha darrera dels transgènics.
Per començar i situar-nos, defineix-nos què són els transgènics?
Els cultius transgènics són unes plantes que han patit un tipus concret de modificació genètica en el laboratori. S’ha inserit dins del seu ADN un tros d’ADN d’un altre ésser viu que pot ser d’espècies molt diferents. Un exemple d’un transgènic podria ser, aquí Catalunya, el blat de moro que té gens d’un bacteri, un enciam que té gen de rata o tomàquets que tenen gen de peix. Això és la definició més aviat tècnica, però per entendre què és un transgènic hem d’explicar les motivacions. Hi ha una sèrie d’empreses que diuen que tenen un interès tècnic, per exemple en crear transgènics que tenen resistència a determinades plagues o que resisteixen un determinat herbicida.
Hi ha també un interès econòmic. La característica dels transgènics és que són éssers vius patentables. Si les llavors s’han de considerar com un patrimoni de la humanitat, ara, per haver introduït una petita modificació ens trobem amb un material vegetal que passa a ser material d’unes determinades empreses i que, per tornar-lo a conrear s’han de pagar una sèrie de royalties.
«La característica dels transgènics és que són éssers vius patentables»
A part d’això, també hauríem d’explicar els efectes dels transgènics sobre la salut, el mediambient. A nivell tècnic i agrícola, aquests suposats aventatges també s’haurien de posar en un marc de quin model agrícola volem.
Hi ha diferents estudis científics que alerten de les conseqüències que poden tenir els transgènics en diversos camps sobretot en la salut humana i la terra….
Aquí a Catalunya, la investigació pública que es fa al respecte ha acceptat els transgènics com quelcom interessant i s’estan donant investigacions pel desenvolupament de transgènics. Ens hem trobat amb una sèrie de científics que treballen per les empreses comercialitzadores i estan fent una defensa aferrissada dels transgènics durant la campanya de la ILP.
Sí que hi ha investigacions públiques i independents arreu del món sobre els efectes dels transgènics. Els països, que ara mateix són la majoria a Europa, que han fet prohibicions o moratòries, es basen en informes científics. França va prohibir-los l’any passat, Àustria també porta molt de temps en litigis amb la UE per mantenir la seva moratòria sobre els transgènics, també els ha prohibit Alemanya, s’ha afegit Romania, pràcticament ens hem quedat sols a Europa en el que és la producció de transgènics.
«Catalunya i Aragó estan concentrant la major part de la producció de transgènics a Europa»
Catalunya i Aragó estan concentrant la major part de la producció de transgènics a Europa. Ara mateix només tenim un cultiu comercial aprovat a Europa que és el blat de moro. En concret, el transgen pertany a l’empresa Monsanto és el MON810 i hi ha diferents varietats de blat de moro que tenen aquest transgen. El que li dóna és una resistència al taladre. La planta sintetitza de forma continuada un insectida i això el que fa és que quan el taladre, que és un barrinador que menja panís, es mor.
De quines conseqüències concretes alerten aquests estudis?
Nosaltres vam presentar als parlamentaris catalans el novembre passat un document de 35 pàgines que fa referència a més de 100 informes científics i també alguns articles publicats a la premsa que fan referència a alguns perills dels transgènics. Sobre la salut, segons diferents estudis, hi ha una coincidència en una sèrie d’afeccions entre ronyons, fetge, sistema immunològic, reproductiu, a partir d’animals que han estat alimentats amb transgènics. També hi ha estudis que diuen que ja se sap que tenen efectes sobre la salut i el que cal saber ara és el per què.
Els estudis estan publicats en revistes científiques de prestigi internacional on s’assegura del rigor dels informes. Ja al 2003 el professor Josep Lluís Domingo, de la Universitat Rovira i Virgili, va publicar a la revista Science un article on afirmava que no hi ha prou estudis que assegurin la innocuïtat dels transgènics. No hi ha estudis fets a mitjà, llarg termini sobre la salut humana, no hi ha traçabilitat per poder estudiar sobre la progressió real, se’ns està utilitzant com a conillets d’índies dels efectes que poden tenir aquests aliments i sí que hi ha estudis, realitzats amb animals de laboratori que mostren els efectes sobre ells.
I pel que fa a les conseqüències sobre la qualitat de la terra?
Els efectes dels transgènics són múltiples. Estem escampant una substància, una toxina pròpia d’un bacteri, de forma continuada i a gran escala. La toxicitat d’aquesta substància afecta també a d’altres éssers vius com pot ser la microfauna que hi ha als sòls.
Teniu alguna estimació de la progressió de l’ús dels transgènics a Catalunya a mig i llarg termini?
En els últims anys no ha parat de créixer. Hi ha molts interessos per part de les empreses productores i hi ha una campanya per vendre unes llavors o unes altres. Ja fa anys que un objectiu de les empreses productores de llavors seria aconseguir que la totalitat de les llavors fossin transgèniques perquè el volum del negoci seria impressionant. El problema d’això seria el control de l’alimentació mundial en mans d’unes poques empreses. La promoció dels transgènics també els interessa perquè hi ha uns efectes en borsa que repercuteixen en l’economia d’aquestes empreses a més dels èxits biotecnològics.
«Se’ns està utilitzant com a conillets d’índies dels efectes que poden tenir els transgènics»
Ara per ara a Catalunya estem al voltant de 50% de transgènics. Tant unes llavors com les altres les comercialitzen les mateixes empreses. Nosaltres, entre d’altres coses, volem aplicar el principi de precaució sobre aquests productes. Quelcom que hauria de ser molt bàsic.
La prohibició del cultiu era una de les reclamacions que vau fer en la ILP, quines altres s’hi incloïen?
Bàsicament es demanaven tres coses: prohibició dels cultius transgènics, això afectaria al MON810; etiquetatge dels productes alimentats amb transgènics, ous, lactis, carns; que s’aturés la investigació sobre el desenvolupament de cultius transgènics i es derivés a conèixer els efectes dels transgènics en la salut i el mediambient.
El desenvolupament dels transgènics va molt lligat al coneixement que tinguin els consumidors al respecte. També és important destacar la contaminació genètica, mitjançant la pol·linització o la barreja de llavors. Quan un cultiu no transgènic està al costat d’un de transgènic, tot s’etiquetaria com a transgènic. No podem assegurar que una producció és no transgènica si està al costat d’una transgènica. Això afecta especialment a l’agricultura ecològica que ha desaparegut en el blat de moro, fruit d’aquesta contaminació.
La ILP presentada comptava amb més signatures de suport que les que legalment es demanen (69.043 davant les 50.000 necessàries). Considereu que la societat està prou informada i conscienciada de la utilització i efectes d’aquest tipus de cultius?
Per una banda, podríem afirmar que és una campanya que ha tingut molt èxit. Hem percebut que hi ha una preocupació de la població en general respecte allò que està menjant i reclamen aliments saludables i de qualitat, amb sabors. Respecte el coneixement dels transgènics, és quelcom complicat d’explicar, el que és cert és que hi ha un rebuig inicial als transgènics i que la gent quan més coneixement té, més rebuig mostra.
La ILP va ser vetada per ser debatuda al Parlament i el que argumentaven els partits polítics que s’hi van mostrar en contra era que volien preservar la llibertat dels pagesos per escollir les llavors per plantar. ‘Som lo que sembrem’ va néixer de l’Assemblea Pagesa de Catalunya, quina és la postura dels pagesos?
Hi ha pagesos que estan plantant transgènics i defensen el seu ús per situacions de molta afectació del barrinador. Si ho mirem de manera més global, el sindicat majoritari de Catalunya, Unió de Pagesos, es posiciona en contra dels transgènics i demana etiquetes de qualitat, també en el tema càrnic. Hi ha una vinculació entre la producció càrnica i la cerealista. Dins el sindicat, la sectorial cerealista es posicionaria a favor dels transgènics. Hi ha altres sindicats més petits, influenciats per empreses productores de cereals, que es posicionen clarament a favor.
«Molta gent ha participat en la campanya s’ha sentit molt desencantada, fins i tot indignada per com ha acabat el procés suposadament de participació ciutadana»
Els arguments que sentim per no acceptar la ILP són molt i molt pobres. El que està generant perjudicis és la producció transgènica, que no permet altres tipus de producció per la contaminació. No s’estan respectant els drets dels pagesos que volen plantar ecològic o convencional. D’altra banda, hi ha una opció que vol regular la coexistència perquè sigui possible, respectant una distància de seguretat entre cultius, uns marcs de plantació, que a Catalunya fem transgènic i no transgènic.
Després que es tombés la ILP, quines accions o propostes esteu considerant per aconseguir els vostres objectius?
D’una banda, no negaré que molta gent ha participat en la campanya s’ha sentit molt desencantada, fins i tot indignada per com ha acabat el procés suposadament de participació ciutadana. Nosaltres considerem que alguns partits han cedit a determinades pressions com la de la indústria càrnica que s’alimenta amb transgènics, productores de transgènics, certs científics…
Estem en una fase de valoració. Ara ens estem plantejant una possible consulta popular igual que determinades demandes que tant el dia del debat a la totalitat com en altres ocasions han fet algunes declaracions que són totalment no fonamentades i que, pels càrrecs que ocupen no es podia al·legar desconeixença. Per exemple, l’exconseller d’agricultura, el senyor Grau ,que va intervenir dient que les nectarines eren transgèniques. Això és una aberració, no és veritat i és irresponsable. Els transgènics creen rebuig a la població i no es tracta de crear una alarma social. Per això demanàvem un debat.
Videos relacionats:
Dempeus per la salut pública 