Salut mental i emocional de la joventut


Promoure la salut mental en els primers anys de vida és invertir en el futur. Cal la implementació de programes de sensibilització que incloguin estratègies per a la detecció precoç i la reducció de l’estigmatització

Ezequiel Mir Cases va publicar fa poc a El Punt aquest article que incideix en la manca d’atenció sanitària de la infància i l’adolescència. En Mir es refereix als problemes de salut mental.  A Dempeus fem la denúncia de manera global,  en la mesura que també acompanyem, per exemple,  la reclamació de diverses organitzacions de persones afectades per Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica de que hi hagi pediatres formats en aquestes malalties en les Unitats Especialitzades que s’han de crear per Resolució Parlamentària. Però creiem que l’article apunta –sense entrar-hi– a alguna cosa més: al fet que vivim en una societat malalta que cada vegada afecta de manera especial –i amb més gravetat– a la gent més jove. L’article es centra en les conseqüències i enumera unes recomanacions preventives que des de Dempeus considerem que no van a l’arrel del problema, que és molt més greu. Poc hi poden fer res els antidepressius per combatre unes relacions socials i un sistema econòmic d’alienació i explotació.  En el bloc amic Pharmacoserias s’ens alerta que als Estats Units, des del 1996 fins al 2005 es va duplicar la venda d’antidepressius, i en aquest darrer any  ja eren 27 milions de persones dels Estats Units, a partir dels 6 anys,  prenien antidepressius…. Caldrà veure com s’incrementen les xifres a tot el món a conseqüència de la crisi… que afecta també els infants i adolescents… 

Si els nostres fills i filles en pateixen, què esperem a anar al fons del problema?

 

 

depresiónEls problemes de salut mental en els infants i adolescents han augmentat en els darrers anys. I es preveu que augmentin un 50% d’aquí al 2020. Són importants precursors de trastorns mentals en els adults: per exemple, un terç dels adults diagnosticats com a depressius han viscut el seu primer episodi de depressió abans dels 21 anys.

Diferents estudis ens ajuden a quantificar la dimensió del problema. El 20% dels infants i dels adolescents tenen trastorns del desenvolupament, trastorns emocionals o de comportament (Offord Centre for Child Studies); un de cada 10 infants té problemes de comportament agressiu (Offord Centre for Child Studies); fins a un 90% dels suïcidis van precedits per antecedents en salut mental o per problemes com la depressió; el suïcidi és la segona causa de mort en importància en els joves, després dels accidents de trànsit.

Els trastorns en la salut mental imposen una enorme càrrega social i econòmica a la societat. Priven les persones d’una qualitat de vida i de felicitat (oportunitats personals, de formació i de treball perdudes, relacions trencades, l’estigma i la discriminació).

Despeses directes hi estan associades: els trastorns conductuals i els problemes de comportament durant la infància ocasionen considerables despeses als sistemes sanitaris, socials, educatius, i judicials; així com les despeses indirectes, com el desmembrament de les famílies, la delinqüència, el vandalisme i els trastorns socials, la pobresa, la marginació i la pèrdua de dies de treball a causa de les baixes o la discapacitat. Els infants i els adolescents afectats per malalties mentals són estigmatitzats i amenaçats per l’exclusió social i la discriminació.

Els problemes de salut mental igualment amplifiquen altres factors de risc, com la iniciació sexual precoç i els embarassos a l’adolescència.

La Comissió Europea, en un document sobre la millora de la salut mental de la població, destaca que promoure la salut mental en els primers anys de vida és invertir en el futur. El document proposa també mesures preventives, com ara programes contra la depressió postpart de les mares, la millora de les competències dels pares i un enfocament escolar global que apunti vers el conreu de les habilitats socials, la millora de la resiliència i la reducció de la intimidació, l’ansietat i els símptomes depressius. Exhorta també a una estratègia completa en salut mental, per reforçar la coherència i l’eficàcia dels projectes actuals i futurs.

depresiónA Catalunya, s’hi està treballant. Tenim bons professionals ens tots els àmbits, bons centres d’atenció i educació, però la realitat ens alerta que no n’hi ha prou.

Cal, doncs, fer una crida a l’acció conjunta i transversal de tots els organismes, institucions, empreses i societat en aquest ordre d’idees: la implementació d’un programa de sensibilització en salut mental que inclogui estratègies per a la detecció precoç i la reducció de l’estigmatització; assegurar als infants i adolescents un accés ràpid als serveis de salut mental; la creació d’un sistema de vigilància de la malaltia mental per tal de seguir-ne la prevalença, els avenços realitzats per millorar l’accés als serveis i la disponibilitat de recursos comunitaris pertinents; l’establiment d’un programa per promoure les millors pràctiques interdisciplinàries en matèria de prevenció, de tractament, d’intervencions comunitàries i d’assistència social; l’elaboració d’una guia de recursos per tal d’ajudar els professionals de la salut i els usuaris a adoptar les millors pràctiques en salut mental; l’abordatge de nous models d’atenció i l’augment de la capacitat de la recerca i els recursos en salut mental dels infants.


Font: El Punt

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud Mental y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s