LA GRIP DE MOCTEZUMA


El company Antoni Barbarà ens envia una reflexió complementària sobre la moguda de la “nova grip”, com una aportació de la jove área sectorial de Salut d’EUiA.

LA GRIP DE MOCTEZUMA

 Patim novetats inquietants en el terreny de la salut pública. Una epidèmia (malaltia que en un cert moment afecta a molta població) de grip originalment detectada a Mèxic/ sud dels EE.UU. (a un territori determinat, endèmia) i que ha trencat barreres geogràfiques i està devenint pandèmia (estesa a tot el món).

Estem parlant, òbviament de la  grip porcina o la AN1H1 en la seva nomenclatura virològica, o com han acordat dir-ne els mitjans, la “nova grip”.  Cada hora i dia que passa rebem notícia de l’increment de casos confirmats aquí i allà.Tanmateix aquest tipus d’història no és exactament “nou”, i disposem de diversos antecedents,  des de la grip “espanyola” al 1918 i fins avui, passant per la grip “asiàtica” dels cinquanta, o la més recent grip “aviar”…

Moctezuma emperadorO si volem anar més enrere la mateixa venjança de Moctezuma en una aproximació que m’he permès d’anomenar-la la grip de Moctezuma, en referència al sobirà asteca que va donar nom a aquelles malalties que importaven els conquistadors espanyols al  retorn de les seves malifetes cristianitzants per Mèxic.

Es tractava d’una parasitosi intestinal per amebes o una infecció bacteriana amb aparició de seriosos quadres diarreics i amb complicacions alguns cops severes. Era la resposta incubada i diferida del mític rei indígena a les agressions perpetrades pels deixebles de Cortés, don Hernan.

Sigui quin sigui el nom final, el cas cert és que assistim a una erupció sobtada d’una mena d’infecció vírica de tipus gripal, i ocasionada per un nou tipus de virus identificat com AN1H1. Es tracta d’un virus amb una composició híbrida i mutant a partir de diversos altres virus coneguts  com els de la grip porcina, la grip aviar o la grip humana. Però  vet aquí que un dia i sense que puguem precisar perquè, es produeix una mescla d’aquests virus i apareix una nova etiologia i un nou mecanisme de transmissió, humana- humana . La malaltia, pel demès, és molt semblada a la grip convencional que coneixem, i també és bàsicament benigna, encara que com en aquella de la que disposem d’estadístiques es confirma que poden aparèixer i han paregut i apareixeran casos mortals. I en medicina encara que la gravetat no sigui alta matemàticament al qui li toca el rebre, li ha tocat, malgrat les estadístiques.   

El tema dóna per moltes lectures, i de fet donem aquí com ja efectuades  i gairebé exhaurides la major part d’informacions periodístiques. Tan aquelles més tècnic- mèdiques, com a les antípodes les més sensacionalistes o de premsa groga.

La nostra intenció no és  altra que la d’intentar una aproximació en llenguatge entenedor d’alguns elements al voltant d’una situació com la present i de l’alarma social que  genera.  

Una primera asseveració és la necessitat de considerar el fenomen com inscrit de la coneguda  Globalització, que aquí es presenta amb aquesta vessant sanitària. Avui en dia els virus i les bactèries es mouen, també, en avions i transports de gran abast i velocitat.

Una altra consideració és com està canviant el sistema immunitari de les persones en funció de múltiples factors mediambientals i medi socials. Disposem d’uns mecanismes de defensa natural que sovint queden superats per noves irrupcions agressives de nous i vells agents patògens que es transformen i alteren en profunditat el fràgil equilibri del ecosistema infecció- immunitat.   

En tot cas el que més compta en aquestes hores, on tothom es veu en cor de pontificar, vaticinar, predir, i exercir d’expert microbiòleg, és el que coneixem com “Alarma social”.  Els veritables protagonistes de tot l’affaire són els mitjans de comunicació i el tractament que en facin de l’ informació… en la seva mesura, rigor, comprensió, extensió, autocontenció, capacitat d’ arribar i no  passar-se….ser, a l a fi, creïbles o no per part de la població. Pensem que és una ocasió excepcional per fer pedagogia de salut, doncs els focus mediàtics permeten combatre les des- Informacions alarmistes i falses tant com la possibilitat d’explicar en clau educadora quines són les conductes i les actituds que cal seguir.

És, per exemple, un moment oportú per recordar, insistir, reproduir aquella reivindicació ja clàssica des de les esquerres i les posicions salubristes de la prioritat de la prevenció i la promoció de la salut pel damunt de la simple posterior curació. Millor prevenir, diu l’aforisme, i a més molt més econòmic en termes d’inversió social de recursos públics i col·lectiu.  Els canadencs demostraven com una campanya que ensenyava a protegir amb un mocador ( o la mateixa màniga de roba – no la ma- ) boca i nas en el moment de la tos o l’esternut suposava un estalvi comprovat en evitables síndromes catarrals i infecciosos i dels seus tractaments corresponents. 

No és prudent encara tancar pronòstics i menys arriscar prediccions sobre l’evolució probable del brot gripal que ens flagel·la. Tot és massa nou i cal equidistar de la prudència i la confiança en els sistemes de salut, que recordem són coordinats per la OMS,  i la seva eficiència en aquells països on són eficients.

El que sí esdevé una certesa és qui en traurà beneficis substanciosos: altra cop l’ Industria farmacèutica. Malgrat no es disposi d’un tractament realment efectiu, si ofereixen medicaments antivírics d’eficàcia relativa i preu/benefici segur. Tothom pot recordar l’últim episodi d’alerta sanitària per pandèmia quan la grip aviar del sud-est asiàtic.   En aquella ocasió es van comprar, i pagar, milers d’envasos de fàrmacs pretesament antivirals antigripals, com va ser en el cas de Catalunya que va adquirir (recomanat per l’OMS) de l’ordre de 50.000 tractaments del Tamiflu de Laboratoris Roche, i que romanen emmagatzemats tot esperant la seva propera caducitat.  Milions d’euros que no ha servit per a res en no resultar- afortunadament- necessàries mesures de tractament massius. Altra cop estem en la disjuntiva de tractar o no tractar, i com cal fer-ho,  i es estem correctament a l’ espera si s’escau de criteris i coordinacions a nivells supranacionals.  Si més no els fabricants de materials sanitaris (mascaretes, guants, etc.) han esgotat estocs i es freguen les mans, mentre la població més hipocondríaca, però també la més fràgil i la de més risc objectiu per més indefensa pel seu precari estat general de salut estan patint unes hores de por i d’inseguretat.

Que les desgràcies mai no venen soles, i no hi ha crisi sistèmica com l’actual que no porti i comporti altres penalitats. Aquí al menys sabem que fer: cal tancar files, atendre les directrius de les autoritats sanitàries, no caure en alarmismes absurds i recordar amb una certa dosi d’humilitat que no som ni tan savis ni tan invulnerables com de vegades ens volen fer creure… i que és prudent i saludable, practicar estils de vida prudents i saludables. I esmerçar els recursos de tots i totes al major benefici i prevenció de la salut de la ciutadania.      

                                    Antoni Barbarà – Sectorial de Salut d’ EUiA – 

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Uncategorized y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s