El qui avisa és avisador… Tal dia com el 21 de maig farà un any d’aquest solemne compromís del Parlament de Catalunya amb la ciutadania. PER UNANIMITAT s’aprovà una Resolució que ha de suposar l’inici de l’abordatge digne, degut i merescut a molts milers de ciutadans i ciutadanes malalts i malaltes d’unes patologies, fibromiàlgia i sídrome de fatiga crònica, especialment agressives i destructives.. i encara desateses. El text que reproduim és de la companya i amiga Àngels Martínez Castells, qui a més és Presidenta de «Dempeus per la Salut Pública» i que com a portanveu del Grup promotor de la ILP va dirigir-se al Ple del Parlament… Aviat farà un any i no ens resignarem a més passivitat. Si cal ens posarem Dempeus front qui sigui…
Amigues i amics, mireu, i escolteu,
Teniu una mica de temps aquesta setmana, esteu sensibilitzats per malalties desateses com la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica, creieu –encara– en la participació política i defenseu la sobirania del nostre Parlament?
Doncs mireu unes imatges de les que el dia 21 de maig en farà un any i escolteu sobre tot uns arguments que ningú ha negat:
Per veure i sentir com varem defensar la Resolució sobre la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica, CLICKA sobre la imatge:
Per escoltar i observar el que ens varen contestar tots els grups parlamentaris, clicka AQUI.
I si sols tens poc més d’un minut, AQUI pots veure com varen votar per unanimitat i aplaudir dempeus la Resolució.
I ara? Mantindran la paraula donada?
Font: http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2009/04/08/fer-honor-a-la-paraula-donada
Enllaç relacionat: Resolució 203/VIII Parlament de Catalunya
Dempeus per la salut pública 
Sincerament, digueu-me pessimista, però si després d’un any de treball, per la resolució 203/VIII, tot el que hem aconseguit és, rebudes cordials, valoracions força positives, un primera anàlisi i un son temps de crisi, però, no patiu, perquè, “AMB IL.LUSIÓ” , la crisi financera la resoldrem amb retallades socials……. No veig un futur gaire positiu, ni per nosaltres, ni per la societat en general.