Diferències que generen desigualtats

L’amiga Maribel Nogué, una ciutadana DEMPEUS d’envejable lucidesa, ens envia aquest magnífic article publicat a L’Enllaç:

Diferències que creen desigualtats

«La conferència institucional que en el marc dels actes commemoratius del Dia de les Dones ens ofereix l’Ajuntament d’Igualada des de fa uns anys, i de forma transversal als diferents departaments o conselleries del seu govern, ens ha portat enguany a la metgessa ginecòloga i doctora en salut pública i epidemiologia Izabella Rohlfs que ens va parlar de les diferències i particularitats biològiques emocionals i socials entre homes i dones, vistes des d’una perspectiva de gènere, donat que, si són invisibilitzades, generen desigualtats.

Ens va parlar del concepte de salut de la OMS com no s’entén sols com l’absència de malaltia sinó que compren benestar físic i mental, benestar i satisfacció, integració social disponibilitat física i vitalitat, hàbits i conductes de vida. Va explicar com la manca d’una visió integradora de la salut determina, cada cop més, la medicació dels sentiments i dels processos naturals. Per exemple, la tristor, la malenconia o el dol són sentiments naturals i es fa un abús de la medicació, va justificar per això els antidepressius o ansiolítics, però en general se’n fa us ús sistemàtic abusiu abans de donar espai per la comprensió i el diàleg. Moltes persones, va dir, creuen que amb una pastilla solucionaran els seus problemes, quan el transfons amaga ben segur una situació de desigualtat.

Va posar damunt la taula la reflexió de com fins els parts naturals, segons les estadístiques, han disminuït donant pas a un increment notable increment dels parts cesaris. En aquest sentit va avançar que, d’una forma gradual, ja s’estan prenent mesures, per part del Departament de Salut, per tal que es pugui facilitar millor els parts naturals als mateixos Hospitals reduint les cesàries als casos estrictament necessaris.

També es fa un ús sistemàtic de processos naturals com ara la menopausa, que sols s’hauria de medicalitzar en casos molt concrets, però no d’una forma generalitzada. De fet, la salut de la dona, fins fa poc, ha estat estudiada únicament per la seva vessant reproductora de l’espècie humana i en la franja d’edat que comporta, deixant a banda aspectes importantíssims de la seva salut que afecten aspectes fonamentals que tenen a veure amb el seu benestar físic, emocional o social. Per exemple, la dona té una dimensió de la seva vida sexual autònoma de la funció reproductora i aquesta –alhora– també té una estructura social que la condiciona. Fins i tot des de l’estrictament biològic, darrerament s’ha pogut comprovar que els símptomes d’un infart que mostra un home o una dona són diferents, però no s’havien estudiat des d’aquesta diferència. També va afirmar que els homes també tenen el seu cicle, amb andropausa i risc d’osteoporosi, però que no ha estat tan estudiat.

Des d’una perspectiva de gènere els reptes de la salut sexual i reproductiva parteixen de la consideració de dret humà “el dret a decidir com, quan i amb qui es vol gaudir de la sexualitat; empoderament de relacions sexuals protegides, decisió de mètodes contraceptius i planificació de l’embaràs; assistència integral i humanització del part; coneixement dels procediments mèdics que ha de passar; i viure en plenitud, sense prejudicis ni discriminacions i amb informació de les diferents etapes del cicle vital”.

Certament, l’exposició de Izabella Rohlfs ens posa damunt de la taula que la nostra salut passa per afrontar seriosament les desigualtats socials que fan de la nostra diferència un obstacle per al dret a la salut que té tot ser humà.

maribelanoia@gmail.com