Cloenda d’ Isabel Ribas a la CUS


Paraules de cloenda d’Isabel Ribas a la jornada de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS)

 “La sostenibilidad del Sistema Públic de Salut: de qui o de què depen?”,

Barcelona, 26 de març de 2009

isabelribas.jpg Isabel Ribas, Delegada de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona, va pronunciar les paraules de Cloenda a la Jornada CUS sobre «La sostenibilitat del Sistema Públic de Salut: de qui o de què depèn?».

Isabel Ribas és també fundadora de DEMPEUS per la salut pública.

Aquestes són les seves paraules:

«Espero que el debat hagi anat molt bé, estic segura que com a mínim ha estat força animat. Gràcies a la CUS per implicar-se en aquest debat que estem tenint sobre la sostenibilitat del sistema nacional de salut, que no pot ser un debat entre polítics, o entre professionals, només, sinó que ha de ser un debat social.

En primer lloc, perquè som la societat els propietaris d’aquest sistema nacional de salut. En segon lloc, perquè si tenim aquest sistema públic, universal i gratuït no és per casualitat sinó com a fruit de les lluites socials que es van produir, durant el franquisme i els inicis d’una democràcia molt vigilada, com passa en tants d’altres canvis de la nostra història recent.

Perquè quan parlem de sostenibilitat del sistema públic de salut, estem parlant de moltes coses a la vegada, i deixeu-me formular en veu alta algunes preguntes volgudament provocatives:

* Model de finançament dels serveis públics: estem invertint en serveis públics, com l’educació o la sanitat, molt menys que altres països europeus amb els qui ens volem comparar en resultats. Com podem obtenir els mateixos resultats amb molta menys inversió? Hem de parlar de reordenar la despesa pública, però també d’incrementar-la
* Model fiscal: com volem finançar l’estat del benestar si ens vanagloriem de disminuir any rera any els impostos, sobretot la d’aquells que més cobren, permetem o valorem socialment la picaresca i el frau fiscal, i augmentem els impostos indirectes (que paguem tots per igual) i disminuim els directes (que paguem en funció de la renda de cadascú)? Això va a favor o en contra de l’equitat?
* Cartera de serveis: en un moment de tecnificació i especialització de la ciència, podem ampliar indefinidament la cartera de serveis d’abast universal i gratuït? Però, per altra banda, podem renunciar a unes eines diagnòstiques i a uns tractaments demostradament més útils per a salvar vides?
* En una societat molt medicalitzada, amb una medicina cada vegada més defensiva (el que provoca més proves complementàries i més cares), i amb una enorme influència del lobby farmacèutic, és correcte culpabilitzar l’usuari, el pacient, el ciutadà de la suposada insostenibilitat del sistema o de la hiperfreqüentació?
* Parlem de co-pagament o de re-pagament? Perquè ja l’estem pagant tots a través dels nostres impostos.
* Perquè no donem més importància a les mesures preventives que a les assistencials (pressupostos incluits)?

Estic segura que aquestes preguntes s’han formulat aquí aquest matí i, vist el debat que s’ha produït, segur que també s’han formulat diverses respostes.

Jo us animo a tots i totes a seguir debatent, a contrastar opinions, a posar-nos d’acord si és possible. Perquè el debat social és en els seus inicis, encara queda camí per fer, i tots som necessaris en aquest procés de presa de decissions que ens afecten en gran manera.

Moltes gràcies a la CUS per l’organització del debat, molt oportú. L’Ajuntament de Barcelona, tot i que no té competències en prestació sanitària, també volem ser molt presents en aquest debat. No només per les nostres responsabilitats en el món de la salut, que també, sinó perquè en tant que administració més propera a la ciutadania no ens podem ni ens volem excloure’ns de debats tant importants i que influiran de forma molt significativa del futur de la nostra democràcia i del nostre, encara, incipient estat del benestar. Gràcies a la CUS per comptar amb nosaltres. En tot allò que suposi debat i participació ens hi trobareu.»

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Copago, Privatización y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Cloenda d’ Isabel Ribas a la CUS

  1. Isabel, gracias por explicar la situación tan bien y con tanta claridad. Siento que todos los ponentes de la mesa redonda eran todos de los modelos de la nueva gestión y que no había divergencias entre ellos. Hubiera sido más útil tener una variedad.
    Un cordial saludo,
    Clara

  2. Isabel Ribas i Seix dijo:

    Gracias, Clara, por tu comentario. Siempre es más fácil intervenir en una inauguración que en una clausura y más en este acto, donde las posiciones entre ponentes eran tan coincidentes en el modo de entender el sistema sanitario y tan opuestas a los que intentasteis hablar en el debate, donde evidentemente se intentaron exponer los argumentos contrarios, silenciados hasta entonces. Tampo podía hacerme portavoz de éstos últimos, pues se trataba de una salutación institucional. Así que dije lo que pude en forma de preguntas abiertas que cualquier ciudadano se plantea.
    Isabel.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s