MANIFEST DEMPEUS per la salut pública


ANTECEDENTS

El que s’anomena model sanitari català té el seu desplegament i suport en la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya ( LOSC ) de juliol de 1990, que va consolidar un model “mixt” i va crear la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP). L’any 1991 es crea el Servei Català de la Salut (CatSalut), com un ens adscrit al Departament de Salut responsable de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública a la ciutadania de Catalunya sense cap tipus de discriminació, ni de gènere, ni classe, ni lloc de procedència. Aquestes modificacions catalanes d’involució liberalitzadora van precedir el que desprès el PP privatitzarà i desregularà a tot l’ Estat espanyol mitjançant la Ley 15/97 de “noves formes de gestió”. Pel que fa a la U.E, van sorgint orientacions i propostes reiterades cap a un “mercat sanitari intern ” des de continguts en redaccions de Tractats i Directives diverses.

Desprès de 23 anys de depredació dels recursos sanitaris amb privatitzacions, externalitzacions, fallides econòmiques fraudulentes, models de gestió mercantilistes, mesures de suport a la privada, sotmetiment a les grans companyies asseguradores o mútues privades i a la indústria farmacèutica, la degradació del sistema públic conclou en un important dèficit públic en els serveis públics de salut … Malauradament aquesta tendència no ha estat encara corregida. Més de la meitat del pressupost sanitari de la Generalitat es segueix derivant a concerts, consorcis i entitats de caràcter privat o mixta.

SITUACIÓ ACTUAL

Constatem, amb preocupació, com en aquests darrers temps sorgeixen una sèrie d’iniciatives patrocinades i promogudes des de diverses instàncies que, amb el pretexta de “modernitzar” i fer “sostenible” el Sistema Nacional de Salut de Catalunya, reclamen noves aportacions econòmiques per part de la ciutadania, que passa a ser considerada com a “client”. És el que es coneix com a “co-pagaments”, o noves taxes, o limitacions de la cartera de serveis. Es dona prioritat a una suposada gestió “eficaç i actual” i de “mercat” per damunt de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials.
En situació de crisi econòmica es retallen les despeses sanitàries mentre s’aboquen xifres astronòmiques de diners públics a la banca privada. Es reiteren els vells arguments de que no hi ha prou diners per sanitat i que cal posar uns “límits” a la despesa. Es culpabilitza la ciutadania de la despesa sanitària pública per tal de vèncer les resistències cap a un “RE-pagament” i se la dirigeix cap a asseguradores i cobertures privades. En aquest sentit, veiem amb inquietud com es vol imposar com a fet consumat una mena de “Pacte Apolític”, suposadament “tècnic” i “neutral” que obriria camí a la mercantilització de tot el sector…quan aquestes polítiques neoliberals estan demostrant el seu fracàs per tot arreu.

EL DRET LA SALUT

Ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat: la salut va molt més enllà de l’absència de malaltia i es considera “un estat complet de benestar físic, mental i social”. Podem afirmar que les causes de les malalties que més ens afecten es deuen a un tipus de “progrés” que ens ha estat imposat i que provoca desigualtats, accidents diversos, malalties cardiovasculars, malalties canceroses, problemes de salut mental, envelliment, etc… no hi ha dubte de que la majoria de causes de la NO-salut depenen de qüestions laborals, culturals, econòmiques, de gènere i ambientals. Nosaltres defensem que la salut individual només pot abordar-se de forma col•lectiva i social. Emmalaltim, o no, en funció de com vivim i de les condicions econòmiques i psico- socials de la nostra vida que produiran sovint més malaltia, o més salut, que la pròpia condició biològica i individual.

Entenem aquest concepte de salut en sentit positiu, no en contraposició al concepte de malaltia. La Salut és aquella manera de viure autònoma, joiosa, plena, solidària i harmònica amb un mateix/a, la resta de persones i amb l’entorn. És una eina necessària per a la promoció de la persona en el pla personal i social, directament vinculada amb les condicions de vida, relació i de treball.

De cap manera hem de pagar l’actual crisi econòmica amb reduccions de salaris ni de serveis públics. No som els responsables de la crisi. Ara més que mai, els governs han d’invertir en prestacions i en suports socials. I a Catalunya, és molt discutible “com” i “quan”gastem, – seguim per sota de les aportacions de la U.E.-15-. Disposem d’un finançament insuficient i a més el gastem erròniament. Cal anar a un important increment relatiu de la protecció, prevenció i la promoció de la salut.

La participació ciutadana organitzada és l’altra agent socio- sanitari imprescindible. Necessitem més que mai l’articulació d’un moviment transversal i unitari de les organitzacions, de les xarxes ciutadanes, de les associacions polítiques, sindicals i veïnals per a defensar el caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i equitatiu del Sistema Nacional de Salut. El dret a la protecció de la salut per a tota la ciutadania és un dels drets fonamentals de qualsevol estat democràtic.

DEFENSEM LA SALUT PÚBLICA

Ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut en tot el seu caràcter conquerit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida. Considerem igualment que el seu objectiu irrenunciable és el de donar la cobertura i serveis per garantir el dret constitucional de la ciutadania a la protecció de la salut, sense discriminació de cap tipus. I no solament en la vessant reparadora o curativa sinó també, com hem dit, en les accions de prevenció, i promoció de salut. Ens orientem a promoure la reflexió col•lectiva , generar debats, i cercar sinergies en favor de l’acció cívica i política per una mobilització social. Tres dels àmbits en els que inicialment ens proposem treballar són:

  1. La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut. En forma argumentada i sostinguda des del rigor científic i de l’ interès col•lectiu, la bondat social, la justícia política i la oportunitat del moment. Sense “híbrids- mixts” ni fórmules parasitàries, sempre orientades cap al benefici final del mercat, i que suposarien una pèrdua greu d’universalitat i d’ equitat.
  2. Participació social, “empoderament” i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitat de la xarxa de societat civil organitzada, les associacions i grups d’ajuda. La salut, naturalment pública, per essència i concepció, només ho serà si incorpora realment aquests agents socials.
  3. Abordatge interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents (o les poc usuals, mal anomenades “rares”) sotmeses a un tracte injust per a ser incorporades dins el sistema d’atenció sanitari i de cobertura econòmica i social, malgrat una prevalença i/o severitat inqüestionables. La reivindicació per atendre dignament la salut mental o la recent experiència participativa i mobilitzadora de la ILP per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica en són exemples paradigmàtics i que cal acabar de reeixir.

Amb el nostre manifest fem també una crida oberta a tots aquells grups, col•lectius o persones que ja treballen per aquests objectius a fi de generar una necessària i urgent mobilització social i política reivindicativa.

MANIFEST : DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA

Les persones que adherim aquest document considerem que el moment present és determinant pel que fa al futur de la sanitat i la salut a Catalunya i ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’ equitat garantida.

Considerem igualment que el seu objectiu irrenunciable és el de donar la cobertura i els serveis
adients per garantir el dret constitucional de la ciutadania a la protecció de la salut, sense cap tipus de discriminació, tampoc per a les persones immigrades, que treballen o volen a treballar, a casa nostra. La equitat i la lluita contra les desigualtats en salut ens són objectius fonamentals i necessaris.

Darrerament, des de diversos àmbits de les Administracions i empreses vinculades al sector de la salut, es vol restringir de moltes maneres l’àmbit públic. Per exemple, es reclamen noves aportacions econòmiques de la ciutadania (“copagaments”), limitació de serveis, contractacions de pòlisses d’assegurança privada i particulars, taxes, tractament mixt del finançament, generalització de pràctiques de privatització o d’ externalització. És a dir, valors de “mercat” pel damunt dels socials i polítics, i la supremacia d’ una gestió orientada per valors privats per sobre de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials.

La situació de crisi econòmica es ve a sumar al vell argument dels “límits econòmics del finançament públic”, per debilitar l’exigència dels drets i culpabilitzar la ciutadania. Es vol imposar una mena de “Pacte Apolític neutral” que obriria camí a la mercantilització de tot el sector… quan aquestes polítiques ultra-liberals estan fracassant a tot arreu.
Nosaltres, que provenim de diferents experiències, formacions, oficis i disciplines, organitzacions socials i polítiques, de diverses lluites i amplis compromisos socials, ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat o l’absència de malaltia. Salut és aquella manera de viure, personalment i col•lectiva, autònoma, joiosa, plena, solidaria i harmònica amb un/a mateix/a, amb la resta de persones i amb l’entorn. Una definició que permet abordar el binomi salut/ malaltia des d’una visió en les seves tres dimensions : biològica, psicològica i social. Per tant ens comprometem a actuar en promoció, protecció i prevenció de la salut ,i a partir de les seves causes, dels Determinants de Salut: treball i les seves condicions, gènere, classe social, educació, estils de vida, medi ambient, urbanisme, origen, autonomia, mobilitat, etc.

Ens orientem a promoure la reflexió col•lectiva, generar debats, cercar acords des de la nostra pluralitat, manifestar públicament les nostres opinions i propostes, engrescar la mobilització social i l’acció cívica i política cap als objectius acordats. Igualment, per les característiques i composició del Grup, ens comprometem a donar a conèixer les elaboracions col•lectives i personals que tinguin interès per a la reflexió i l’acció sobre el tema. I a comprometre al màxim de persones en la defensa de la salut pública.

Alguns dels àmbits en els que inicialment ens proposem treballar són:
1.- La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut.
2.- Participació social, amb d’altres associacions que venen treballant des de fa temps en la defensa de lo públic, i grups d’ajuda.
3.- Abordatge interdisciplinari i de qualitat de patologies no suficientment reconegudes, malalties mal ateses com les mentals, les incorrectament anomenades “rares”, o les noves patologies emergents sotmeses a un tracte injust per a ser incorporades dins el sistema d’atenció sanitari i per a una cobertura econòmica i social, malgrat una prevalença i severitat inqüestionables. La recent experiència de la ILP per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica n’és un exemple que cal acabar de reeixir.

Sense competir amb cap de les plataformes, associacions i col•lectius que coincideixen en aquests objectius, i fent una crida a la major unitat i recolzament mutu, entenem com a necessari, urgent i oportú
difondre aquesta Declaració en defensa del Sistema Públic de Salut i cridar a totes les persones que defensen el seu caràcter públic a donar-hi suport.

Barcelona, gener 2009

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud pública y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

7 respuestas a MANIFEST DEMPEUS per la salut pública

  1. Florentina Valls dijo:

    ABANS DE RES FELICITAR-VOS PER LA INICIATIVA DE CREAR
    DEMPEUS.
    NO OBSTANT,I A PESAR DE HABER ASISTIT A LA TROBADA DEL PARLAMENT, QUAN VAIG SER ALLÁ VAIG PENSAR QUE POTSER HAGUES ESTAT MILLOR NO RETIRAR LA ILP, DONCS M’HO VEIA VENIR. M’HAGUES AGRADAT QUE HO HAGUESIM COMENTAT ABANS. ENS VA MANCAR COMUNICACIÓ PER AMBDUES PARTS.
    LA POLITICA REAL NO PERMET CONEIXER L’HONOR NI EL COMPROMÍS. I AIXÓ NO CAMBIARÁ MAI. SI HAGUESIN DE DIMITIR ELS QUE HO HAURÍEN DE FER, QUASI BE NO QUEDARÍA NINGU PER GOBERNAR. QUE US HE DE DIR QUE NO SABEU ?.
    HEM DE FER PRESSIÓ PER DIGNITAT, I PERQUE NECESSITEM QUE AQUEST SISTEMA DE SALUT OPTIMITZI ELS RECURSOS, PERO NO SEMPRE A COSTA DEL PACIENT, QUE NO CLIENT. SI S’ESCOLTÉS AL MALALT EFICIENTMENT I ES FESIN VISITES COM CAL, OBSERVANT, PALPAN I DEMANAN LES PROVES DIAGNÓSTIQUES QUE CALGUIN, PER ADREÇAR A LA IDONEA ESPECIALITAT AL MALALT. ENS EVITARÍEM MOLT DE TEMPS , UN MUNT DE TRACTAMENTS FARMACOLÓGICS ERRONIS I VISITES A ESPECIALISTES QUE NO TENER RES A VEURE I QUE NO FAN MES QUE ENCARIR EL PROCÉS I AFAVORIR QUE LA MALALTÍA EMPITJORI.
    HAURIEM D’ENCARAR AQUESTA ACTITUD DE LA ADMINISTRACIÓ I DELS QUE “LA” REPRESENTEN ( PERQUE ESTÁ CLAR QUE NO ENS REPRESENTAN A NOSALTRES) AMB ESTRATEGIES DIFERENTS
    A LES USUALS . SEGURAMENT DIRAN “ALGUNA” COSA, A TRAVES DELS MEDIS, PER TAL DE DONAR-NOS PEIXET UNS DIES ABANS O EL MATEIX DIA. I PENSO QUE SOBRE TOT, ABANS S’HAURÍA DE FER UN COMUNICAT EN ELS MEDIS, DENUNCIAT-HO.
    I EL 21 DE MAIG HAURIEM D’ ESTAR PRESENTS
    DAVANT AL PARLAMENT EN SILENCI I AMB ELS MEDIS DE COMUNICACIÓ, I MILLOR SI HI HAN MEDIS EXTRANGERS, QUE NO ESTÁN TAN MANIPULATS COM ELS DE CASA,PER EVIDENCIAR LA AFRENTA DEMOCRATICA I EL ABÚS DE LA BONA FÉ PER PART D’UNS POLITICS SENCE ESCRÚPULS. FINS AVIAT. UNA ABRAÇADA. FLORENTINA

  2. àngels dijo:

    Florentina: T’asseguro que ens va costar molt retirar la ILP, però en aquell moment TOTS els grups polítics ens varen dir que era millor assegurar-ne els seus continguts comprometrent a TOTS els grups en una Resolució que recollia el 99% de les nostres demandes… i que varen signar, varen votar, i es varen comprometre a defensar… Si s’haguès mantingut la ILP entrava pel camí de les esmenes… i ja saps que això tampoc ens podia assegurar cap triomf. Estic d’acord amb tu que cal que preparem el dia 21 de maig perquè no passi com aquell que res! Una abraçada

  3. I evitariem moltes tècniques psicològiques agressives i conductistes que haurien de passar definitivament a la història, siguin amb la intensitat que siguin, sinó que entrem en l’interior de com és la persona, i no només tenir en compte les mostres a través de la biologia sinó també els seus sentiments i moltes altres més coses com les seves llibertats i el tipus de tracte que desitja rebre quan se’l tracta.
    A més, penso que aquells metges, psicòlegs o altre personal q

  4. que ensenyin mètodes agressius, i inclosos en la salut mental, no es mereixen ni el seu càrrec. Són persones que no tenen dret ni a mostrar proximitat cap als pacients ni les seves famílies, sinó que no haurien de quedar admesos en cap centre públic ni privat, no són persones pures sinó contaminades a nivell neurològic. Les persones són més que una patologia, són sentiments, llibertats entre moltes altres coses…

  5. Pingback: Dempeus per la salut pública

  6. Pingback: Un Milió de Gràcies | Dempeus per la salut pública

  7. Pingback: L’Elena diu, en nom de Dempeus: “un milió de visites al bloc, un milió de gràcies” « Punts de Vista

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s