(Quasi) Tots els homes del President


Els companys de cafèambllet ens envien aquest explicit quadre amb les inter-relacions dels pro-homes del President Mas en temes de sanitat.
.

NOTA: La informació continguda en aquest post forma part de la publicació conjunta elaborada per CATAC-CTS, la revista cafèambllet i la Candidatura d’Unió Popular (CUP), de la que durant els propers dies es repartiran 40.000 exemplars arreu del territori català. Fent click aquí trobareu el PDF complet.

Qui són els assessors del nostre President? Quins són els seus negocis? Tenen interessos en la sanitat privada? 

Raquel Gallego Calderon al seu estudi del model sanitari català va definir el model sanitari català com a «mercat relacional». Un àmbit de negoci on les relacions personals, els contactes entre empreses, l’estret contacte entre el món privat i el món públic són una constant. Altres actors menys acadèmics, han descrit aquest sistema com «amiguista» i de «porta giratòria». Periodistes, treballadors i estudiosos dels sistemes sanitaris han vist en aquest «mercat relacional» un focus d’opacitat, de manca de transparència i, sobretot, de conflictes d’interessos. El Sindicat CATAC-CTS/IAC ha observat durant els últims 20 anys els moviments de persones, empreses i institucions. Una observació que li ha permès traçar un mapa d’aquest mercat relacional.  És un mapa enorme. És incomplet, complex i requereix encara molt desenvolupament. De moment, però, podem començar a estirar d’alguns fils. Per exemple, del CAREC i del Consell Assessor de Sanitat. Una de les primeres decisions d’Artur Mas quan va arribar al Govern va ser la creació de dos òrgans consultius: el CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement) i el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari. Qui són aquests «assessors» de Mas? D’on surten aquests «experts» que parlen a cau d’orella al govern del nostre país? Quins interessos tenen? Qui són els seus amics? Quins són els seus negocis? Aconsellen pensant en el bé dels catalans o en el compte de resultats de les seves empreses? El següent article intenta aportar dades per respondre aquestes preguntes.

Salvador Alemany va ser designat per Artur Mas com a president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Alemany és el president d’Abertis, la multinacional que s’ha enriquit, entre d’altres negocis, gràcies a les polèmiques concessions d’autopistes. El diputat de SI, Toni Strubell, va qualificar Abertis com “un cementiri d’elefants d’ex dirigents de CiU”

El principal accionista d’Abertis és La Caixa, copropietària de la mútua privada SegurCaixa-Adeslas (Mutua Madrilenya). El segon accionista més important d’Abertis és el fons CVC, copropietari de la multinacional sanitària Capio.

Alemany és membre de la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (FEDEA). Segons el catedràtic d’economia Vicenç Navarro, FEDEA és «La veu de la banca i la gran patronal».

Una opinió que es confirma si mirem algunes de les empreses que financen la institució: Abengoa, Banesto, BBVA, Banco Sabadell, La Caixa, Banco Popular, Iberdrola, Grupo Santander, Repsol…

Els estudis que paguen totes aquestes empreses ho deixen clar: «Nada es gratis. Hay que incentivar el uso de la sanidad privada. Hay que dar soluciones al sistema nacional de salud aunque a veces resulten impopulares.»

Salvador Alemany va ser fins l’any 2011 president del Cercle d’Economia, actualment presidit per l’exministre de Jose María Aznar, Josep Piqué. Aquesta institució és una mena de club on es troben poderosos empresaris com Josep Oliu, president del Banc Sabadell; Artur Carulla, president d’Agrolimen; o Isak Andic, propietari de Mango, primera fortuna catalana i principal impulsor d’Eurovegas a Catalunya.

La companyia presidida per Alemany ha estat notícia en relació amb el Cas Palau. Podem llegir a la premsa: «La policia veu acreditat el finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música» · «Ferrovial va finançar de manera il·lògica i amb ingents quantitats de diners el Palau de la Música» · «Segons informes de la Unitat Contra la Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional Abertis va fer donacions a la Fundació Trias Fargas que, en bona mesura, van nodrir les arques de CDC» · «La policia sospita que aquestes donacions hagin “viciat” els concursos públics on han participat» 

D’altra banda, a més d’assessorar Artur Mas, Alemany forma part del patronat de la Fundació Príncep de Girona.

En clau borbònica, ens trobem l’Institut Noos d’Iñaki Urdangarin. «La policia assenyala que Abertis va pagar 116.000 euros a l’Institut Noos en concepte d’informes» · «La multinacional española Aberits pagó 2.362 euros por cada página escrita”.  La policía añade que el tipo de letra utilizado para esos informes era muy grande» .

A més de ser membre del CAREC, Eugenia Bieito és, actualment, directora general de l’escola de negocis ESADE. Bieto va accedir a aquest càrrec després que el seu predecessor, Marcel Planelles, es veiés involucrat amb l’escàndol de l’Institut Noos. «Planelles va desenvolupar un paper central entre les persones i empreses que oferien serveis a Urdangarin» segons explica el diari El País.

La relació d’ESADE amb l’escàndol Urdangarin no acaba aquí. El soci d’Iñaki Urdangarin i cofundador de l’Institut Noos era Diego Torres, professor i membre de l’equip d’investigadors d’ESADE, on, per cert, va estudiar Iñaki Urdangarin.

Una de les primeres mesures d’Eugènia Bieto quan va assumir ESADE va ser demanar als empleats i professors que no parlessin amb la premsa sobre el tema Urdangarin. Per cert, el director de comunicació d’ESADE és Oriol Llop, que abans d’això era cap de premsa d’Artur Mas.

Lliçons als ciutadans

Tot i els escàndols protagonitzats per molts dels seus directius i professors, ESADE es permet donar lliçons als ciutadans. En una entrevista concedida a la revista Aces de Sanitat Privada, Bieto va dir: «No és sostenible que l’estat presti serveis sanitaris a cost 0». Segons Ramon Serna del sindicat CATAC-CTS «la senyora Bieto sembla oblidar que els ciutadans paguen impostos per tenir aquests serveis. De “cost 0” res de res…»

A la mateixa entrevista, Bieto explica que tenir consellers al Govern provinents del sector privat: «Aquesta mena de porta giratòria entre persones que van del sector públic al sector privat i viceversa ajuda a signar convenis».

A «Los Desayunos ESADE» John de Zulueta –actual president d’USP-Hospitales– va assegurar que «lo adecuado sería contar con una cartera limitada de servicios, ya que no es posible financiar todo para todos».

El senyor Manel Peiró, professor d’ESADE i també assessor d’Artur Mas, ho té clar: «La crisis és una oportunitat magnífica per accelerar reformes sanitàries. Sense retallades ni sacrificis no es pot mantenir l’actual sanitat. Cal reforçar copagaments i assegurances privades complementàries». Unes «assegurances privades complementàries» que es freguen les mans mentre «assessoren» el nostre president.

La Caixa té importantíssims interessos al negoci sanitari privat a través de SegurCaixa/Adeslas. Per això, no és estrany trobar entre els assessors d’Artur Mas a Jordi Gual.

Gual és sotsdirector general i economista en cap de La Caixa.

De la mateixa manera que Salvador Alemany, Gual és membre del Cercle d’Economia.

Jordi Gual també és professor especialista en la relació entre el sector públic i el sector privat a l’escola de negocis IESE, creada per l’Opus Dei.

Per fer-nos una idea de quina mena de polítiques propugna aquesta escola, fem una mirada a l’ideari que defensa el professor de Iniciativa Emprenedora de IESE, Pedro Nueno:

«Cal privatitzar tot el que encara és de propietat pública… el que més pagui, s’ho queda. Hem de vendre el país, però de veritat» · «Cal posar a treballar els joves gratuïtament durant dos anys obligatòriament» · «Ens enfrontaríem a la protesta de tots els que se’ls acabaria viure del “cuento”. Caldrà aguantar crits uns dies i ficar a la presó algú. Cal fer aquestes coses»

El que Pedro Nueno no explica a cap dels seus articles és que el seu company a IESE, el professor Miguel Tejeiro, era el comptable dels xiringuitos d’Urdangarin i secretari del famós Institut Noos. Actualment Tejeiro està imputat per aquests fets.

El senyor Nueno tampoc explica que ell és el creador del fons de capital risc de IESE, Finaves, un fons que rep desenes de milers d’euros de diner públic a través de l’Institut Català de Finances i de l’empresa pública Acc10 per finançar «projectes dels alumnes de IESE».

Entre d’altres inversions, Finaves inverteix en companyies mèdiques privades als EUA i Israel.

Al consell d’administració de Finaves, juntament amb Nueno, trobem Josep Fernández Terricabras, actualment president de la Corporació de Salut Maresme i La Selva, un consorci públic que està sent investigat per la Sindicatura de Comptes i pel Tribunal de Comptes en relació amb l’escàndol protagonitzat per Xavier Crespo, actualment diputat de CDC i (atenció) president de la Comissió de Sanitat del Parlament.

Però què fa Gual a IESE? Aquest assessor d’Atur Mas compagina la seva feina com a subdirector General de La Caixa amb el comitè de direcció del Centro Sector Público –Sector Privat de IESE (IESE SP-SP), un lobby «per a la transferència total o parcial de la gestió dels serveis públics».

Qui paga aquesta màquina de privatitzar dirigida per Gual?

La Cambra de Comerç, el BBVA, la Diputació de BCN, els assessors tributaris Garrigues, VidaCaixa, Telefónica, T-Systems, Endesa, Agbar, les farmacèutiques Sanofi i MSD, i la consultora PWC.

Finalment, IESE i La Caixa col·laboren estretament amb el programa «Emprendimiento Social» de l’Obra Social de La Caixa, una obra social de la qual la infanta Cristina és directora de l’Àrea Internacional.

Per acabar amb el senyor Gual: no hem trobat un sol article on parli de l’escàndol de les preferents de La Caixa, entitat on, recordem, ell és l’economista en cap.

Si parlem de IESE i de PWC, és inevitable parlar d’un altre assessor d’Artur Mas: Joaquim Triadú.

Entre els molt càrrecs polítics que ha ocupat Triadú destaca la seva etapa de conseller de presidència de Jordi Pujol.

A l’esfera dels negocis, Triadú és vicepresident del Centro Sector Público-Sector Privado de IESE (IESE SP-SP) que hem conegut de la mà de Jordi Gual. Joaquim Triadú ha estat soci del bufet d’advocats Garrigues, que ha estat notícia recentment per la seva implicació al cas dels ERE d’Andalusia: «Venien a l’empresari el producte, és a dir, l’ERE i les prejubilacions gratis o pràcticament gratis perquè pagava la Junta» · «Els advocats proposaven a les empreses el negoci rodó perquè no havien d’abonar res, ni tal sols la seva minuta» · «La jutgessa ha assenyalat el bufet Garrigues com a protagonista d’aquesta manera d’actuar que li va reportar uns ingressos per 1,2 milions d’euros» explicava El País el passat 11 de març.

Quan Triadú encara era a Garrigues, l’assessor d’Artur Mas va protagonitzar un dels moments més escandalosos del Cas Palau: com a advocat de l’Orfeó Català, Triadú es va ocupar de portar a terme una maniobra curiosa: «demanar al jutge del Cas Palau que no obrís una causa judicial nova per separar la investigació sobre un presumpte finançament irregular de Convergència de l’espoli del Palau».

«Qui va portar el tema jurídicament (explica Jordi Font, membre de la junta de l’Orfeó) va ser Triadú (…). És un escàndol tan greu com el desfalc d’algú que està pagat per l’Orfeó i fa funcions contra l’Orfeó.»

Un Orfeó, per cert, presidit per Mariona Carulla, hereva del Grup Agrolimen i promotora de la Fundació Lluís Carulla, on trobem com a membre el senyor Triadú.

L’objectiu de la fundació és «promoure desinteressadament qualsevol activitat de la cultura catalana sempre que siguin mereixedores de tal ajut a judici del patronat». Actualment la família Carulla té seriosos problemes amb Hisenda.

«Segons l’Agència Tributària, els sis germans de la familia Carulla, propietària del grup Agrolimen van deraudar entre 400.000 i un milió d’euros… cada un d’ells», explicava el diari El País el 8 de juny de 2011. 

Empreses d’aquest grup són: Gallina Blanca, Pans&Company, Ausonia, Evax, Caves Montferrant, El Pavo o BioCentury.

Triadú, actualment, és membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia (on trobem a Salvador Alemany, i Jordi Gual, també assessors de Mas), membre del Consell d’Administració de la petroliera Meroil i del Consell Directiu del Grup DIR.

Triadú ocupa, també, un lloc clau a l’empresa consultora PriceWater HouseCopper (PWC). Podem esbrinar-ne el sector? «Responsable del sector públic».

Des de la seva incorporació, la firma ha rebut 1,6 milions d’euros en contractes de la Generalitat.

Xavier Vives és el «Director Acadèmic» del lobby privatitzador de IESE SP-SP que hem conegut de la mà de Jordi Gual i Joaquim Triadú, també assessors del president.

Vives és el director de la Càtedra Abertis de Regulació, Competència i Polítiques Públiques, que s’imparteix a IESE.

Com el seu nom indica, les càtedres Abertis estan finançades per l’empresa de Salvador Alemany.

La missió d’aquesta càtedra és: «Difondre coneixements en l’àrea de la regulació i les polítiques públiques».

En matèria de drets laborals, Xavier Vives és fidel a la línia de IESE: «Cal rebaixar les cotitzacions socials, augmentar l’IVA i reformar la negociació col·lectiva» · «A Espanya la gent pensa més en defensar els drets adquirits que en com generar riquesa» · «Hi ha una Espanya que confia en l’amiguisme per aconseguir negocis i subvencions»

Veient casos com el d’Urdangarin o els escàndols sanitaris a Catalunya, en aquest punt cal donar la raó al senyor Vives.

L’únic que falta és que el senyor Vives especifiqui qui són exactament els que es beneficien d’aquest amiguisme! Per cert, ESADE també té una Càtedra Abertis: es diu Cátedra LiderazgoS i Governanza Democrática. L’equip acadèmic està integrat, entre d’altres, per Eugenia Bieto (també assessora del president), Marcel Planellas o a Carlos Losada, que va promoure el llibre sobre patrocini esportiu d’Iñaki Urdangarin. Actualment Xavier Vives forma part del Consell Assessor de la Fundació Príncep de Girona.

Santacreu aconsella el Govern en matèria de sanitat pública a la vegada que és conseller delegat de DKV Seguros, empresa estretament lligada a la gestió privada de la sanitat valenciana a través de DKV Marina Salut

«DKV Marina Salut té per objectiu aconseguir l’excel·lència en la gestió, la generació de riquesa» va dir Santacreu quan va posar la primera pedra de l’hospital de Beniadlà, juntament amb Francsico Camps.

Una excel·lència de gestió que, com a mínim, cal posar en dubte tenint en compte qui eren els dos socis de Santacreu a DKV Marina Salut:

Un dels socis era la CAM, els directius de la qual van cobrar 1,7 milions en incentius de manera indeguda; una entitat que va haver de ser rescatada amb 5.249 milions d’euros pagats per tots els ciutadans.

I l’altre soci era Bancaja, una de las caixes que, sota el nom de Bankia, han deixat un forat de 19.000 milions d’euros que s’ha tapat, evidentment, amb diners públics.

Santacreu admet que les retallades ajuden a la seva empresa: «Existe un enorme interés por parte de familias, autónomos, empresas e incluso parejas, que antes dudaban si entrar o no en estos seguros y que ahora, frente a la incertidumbre de la sanidad pública, dan el paso (…). Este movimiento nos aporta estabilidad», explicava a la premsa fa poques setmanes.

Actualment, a més d’assessorar Artur Mas, Santacreu també és vicepresident del Patronat de la Fundació Edad&Vida, presidida per Higinio Raventós i on participen La Caixa, PWC, IESE o Josep M. Via, també assessor d’Artur Mas en l’àrea de sanitat (vegeu pàgina 8).

Santacreu és membre de FemCat, una organització empresarial on trobem alguns noms que han fet fortuna gràcies a la sanitat pública, com per exemple, Carles Sumarroca o Jordi Bagó, del Grup Serhs (més informació, a la pàgina 6).

Jordi Ramentol –antic exalumne de IESE– és un home fort de la indústria farmacèutica catalana. Ramentol ha estat director general dels Laboratoris Lácer i actualment és conseller delegat de Ferrer.

Ramentol també és president de la patronal Farmaindustria. Com a tal Ramentol va dir el passat mes de juny: «Volem que es treguin ja de finançament fàrmacs per símptomes menors i esperem que la mesura s’adopti al proper Consell Interterritorial».

Dit i fet, el Govern de Mariano Rajoy va fer cas de la demanda i va excloure 456 medicaments del finançament públic.

Ramentol ha participat en l’elaboració del document «10 temes candents sobre la sanitat espanyola» elaborat sota l’auspici de la companyia PWC, de la qual ja hem parlat.

Juntament amb Ramentol, trobem en aquest document alguns personatges coneguts de la sanitat Catalana: Rai Belenes, director general de C Gest (creada pel CSC de Ramon Bagó) i actualment director de la totpoderosa empresa CAPIO; Javier Fernández-Lasquetty, conseller de sanitat d’Esperanza Aguirre; o Eduard Rius Pey, que, per cert, és un altre exemple perfecte de la porta giratòria a la sanitat catalana: antic conseller de Salut i actualment director del Sector Mèdic a PWC. Actualment el trobem a Acciona Serveis Hospitalaris.

Tornant a Ramentol, els seus contactes amb el govern semblen començar a donar bons fruits per a la indústria farmacèutica: el passat 9 de setembre el govern de Catalunya es va celebrar una reunió entre Ramentol i els consellers Andreu Mas-Colell i Francesc Xavier Mena. La reunió tenia una finalitat clara: «La finalitat de la reunió ha estat promoure un conjunt de mesures que han d’afavorir el desenvolupament». Unes mesures en què els diners públics jugaran un paper fonamental ja que es preveu: «el foment de la recerca i la innovació». Com es veu, la gent de IESE només deplora el diner públic si serveix per donar servei als ciutadans.

Joan Baptista Casas és soci fundador de Faura-Casas, una empresa auditora que té, entre els seus principals clients a la Generalitat de Catalunya. Faura-Casas fa l’auditoria financera de desenes d’ens sanitaris finançats amb diners públics.

Segons explica l’empresa «la nostra missió és col·laborar amb els òrgans de control extern i intern, en els àmbits en els quals la legislació preveu el suport de professionals externs en l’execució de les funcions de fiscalització i control financer».

El que és preocupant és que Faura-Casas vigila els comptes d’organismes públics com el CSC (dirigit per Ramon Bagó) i els hospitals que van donar contractes a Bagó, i, al mateix temps, audita els comptes del Grup Serhs, propietat de Ramon Bagó (vegeu pàgina 6).

A Badalona, per exemple, Faura-Casas auditava els comptes de Badalona Serveis Assistencials (gestionada pel CSC, també auditat per Faura-Casas). Des de 1998 BSA va adjudicar contractes per 7,8 milions d’euros a les empreses de Bagó (també auditades per Faura Casas) sense cap mena de contracte.

Això ha portat al consell d’administració de BSA a canviar d’empresa auditora ja que considera que «Faura-Casas hauria d’haver alertat l’Ajuntament de les irregularitats que beneficiaven al Grup Serhs de Bagó»… client de Faura-Casas.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud pública, sanidad pública y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a (Quasi) Tots els homes del President

  1. carlos dijo:

    os dejo una opinión complementaria y desde una perspectiva estatal sobre “la lana que cardan” estos muñidores

    http://rafabravo.wordpress.com/2012/09/11/pero-hubo-alguna-vez-cobertura-sanitaria-universal-y-equitativa/

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s