VERGONYA: Anul·lada una sentència per l’efecte mortal de l’amiant


Davant la indignant notícia de que L’Audiència revoca una condemna milionària contra Uralita per l’amiant, el company Roger Bernat expressa el seu sentiment de vergonya davant aquest nou atentat a la salut pública.

La notícia:

L’Audiència revoca una condemna milionària contra Uralita per l’amiant

Vista parcial de les naus de l’antiga empresa Uralita a Cerdanyola del Vallès, Barcelona, amb els nuclis de població a tocar. / MARCEL.LÍ SÀENZ

La sentència va ser pionera perquè, per primera vegada, no es tractava de treballadors de la fàbrica, sinó de 45 veïns que vivien en els seus voltants

L’Audiència de Madrid ha revocat la sentència que va condemnar Uralita a indemnitzar amb gairebé 3.918.594 euros mig centenar veïns de Cerdanyola del Vallès i Ripollet (Vallès Occidental) pels danys derivats de l’exposició a la pols d’amiant perquè considera que la causa ha prescrit.

La secció novena de l’Audiència madrilenya ha estimat el recurs d’apel·lació presentat per Uralita contra aquesta sentència del jutjat d’instrucció número 46 de Madrid, que el 2010 va considerar que la causa dels sofriments dels demandants, o dels seus familiars morts, era l’activitat industrial realitzada des de 1907 en la factoria d’Uralita situada entre Cerdanyola i Ripollet, municipis on han residit durant dècades els afectats.

Aquella sentència va ser pionera perquè, per primera vegada, no es tractava de treballadors de la fàbrica, sinó de 45 veïns que vivien en els seus voltants i que, segons la resolució judicial, patien malalties que eren producte del contacte que havien mantingut diàriament amb l’amiant que utilitzava Uralita per fabricar els seus materials.

Ara, l’Audiència madrilenya ha revocat la resolució judicial perquè estima l’excepció de prescripció de les accions deduïdes i, en conseqüència, desestima la demanda inicial del procediment entaulat pels veïns.

En la resolució, l’Audiència exposa que “la totalitat de les accions de responsabilitat extracontractual exercitades amb la demanda es trobaven prescrites en el moment de presentació de la demanda”.

El comentari:

Roger Bernat Landoni

Penso que aquesta anul·lació te flaira de prevaricació si la prescripció de les accions deduïdes vol dir que ha passat massa de temps. La meva sospita de es fonamenta en que la patologia del amiant te la característica del sèu gran temps de latencia entre el inici de la acció i la aparició del primer símptoma, potser de varies dècades. El primer cas de sentència amb indemnització va estar publica a la revista Journal of American Medical Association al segle passat on es documentava el següent cas. Un treballador en un aeroport militar de les Armed Forces of United States encarregat de cobrir els avions aparcats amb mantes de amiant portava la seva roba al sèu domicili per que la rentes la seva dona o la seva filla. Va ser demostrada la relació causa efecte amb un temps de latencia que per a la filla era de mes de trenta anys. Es de preguntar-se si l’Audiència de Madrid no es mes sobre-protectora dels empresaris espanyols que la judicatura dels EEUU del segle passat? A mes a mes els Governs d’Espanya encara fan mes lleis i reglaments per protegir l’empresariat. Cal interpretar que estem davant un gegantesc conflicte de interessos de les lleis en detriment de la salut, el treball i la economia.

Roger

About these ads

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Amianto y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s