No s’han de posar obstacles a la píldora “del dia desprès”


Dempeus vol deixar clar que estem en contra del Protocol sobre la pastilla postcoital que s’ha tret de la mànega la Conselleria de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya. Recordem amb orgull i reivindiquem  la Primera Jornada de Participació en Salut Pública de Barcelona, celebrada el 24 de maig de 2004, en la que es recullia l’aspiració de fer accessible la “pastilla del dia desprès” i posar-la  al màxim abast de les adolescents que en tinguessin necessitat. Va ser aquesta revindicació pionera la que va posar Catalunya pel davant de la resta de l’Estat en aquesta dispensació. Es tracta d’un sistema anticonceptiu d’EMERGÈNCIA i això vol dir que no pot estar sotmès a obstacles, filtres, demores ni criteris discrecionals i més que discutibles. Malauradament, avui, Catalunya ha passat de capdaventera a retrògrada… Perquè és retrògrade i reaccionari normativitzar en clar excès i servint interessos corporatius, i en paral·lel obrir l’accès “lliure – pagant”…amb la qual cosa les clientes potencials hauràn de demanar ajut econòmic als “adults propers” …o veure com passen les hores i es perd l’oportunitat de poder-ne fer ús. En aquest sentit, fem nostre l’entrada publicada ahir a “Punts de Vista“, i que deixa clar el que NO ha de ser, Sra. Geli.

Trinidad Jimenez, Marina Geli i la pastilla postcoital

pildora-postcoital.jpg

Sembla que la ministra Trinidad Jiménez –amb força elements de raó– no aprova el protocol elaborat amb el Consell de Col.legis de Farmacèutics de Catalunya i la Conselleria de Salut de Catalunya per regular la venda en farmàcies –al “mòdic” preu de 18 euros!– de la pastilla postcoital.

Voldria dir que estic d’acord amb la Ministra, i que tampoc m’agraden els punts que des del Ministeri s’assenyalen com a problemàtics:

- que els farmacèutics puguin acollir-se a l’objecció de consciència per no dispensar el medicament,
– que les farmàcies de guàrdia que atenguin a través d’una finestreta no el dispensin,
– que el personal de la farmàcia realitzi una «prova de maduresa» a les menors d’entre 13 i 16 anys per comprovar si estan preparades per al fàrmac, considerat un mètode anticonceptiu, no abortiu, per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
.

La Consellera Geli interpreta molt a la seva manera la participació en política, i els resultats sempre van en el mateix sentit: restringir llibertats, i en aquest cas concret, en lloc d’afavorir l’empoderament de les dones, donar veu i vot als farmaceutics en una situació especialment delicada.

Trinidad Jiménez no s’oposa a que qualsevol autonomia elabori un protocol amb les farmàcies sempre que no en dificulti l’accés, però és que el de Catalunya ofereix força dubtes, com la capacitat del farmacèutic per entrar a valorar la maduresa d’una usuària… Per què, qui valora la capacitat de valorar del farmacèutic?

Per la seva banda, el director de Recursos Sanitaris de la conselleria, David Elvira, ha tingut de fer malabarismes en defensa de la seva Consellera, i ha declarat que en cap cas es tracta de posar obstacles a la mesura aprovada el maig passat pels Ministeris de Sanidad i Igualdad per frenar el nombre d’avortaments, que creix cada any, fins la darrera xifra oficial –per al 2007– de 112.000.

Elvira reivindica Catalunya com a pionera en la regulació de l’accés gratuït a aquest medicament (ara també el faciliten Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Navarra, Extremadura, Balears i Galícia), que s’ha de prendre durant les 72 hores posteriors al coit. Sembla doncs estrany que ara s’hi posen entrebancs, sobre tot perquè la seva eficàcia disminueix amb el pas del temps: d’una efectivitat del 95% en les primeres 24 hores passa a un 85% a les 48 i sols ho és en un 58% quan n’han passat entre 49 i 72. El protocol de Catalunya queda lluny, però, de les dificultats que es posen a la Comunitat de Madrid, on els impediments per tenir accès a la pastilla postcoital representen una autèntica gimcana.

Però finalment, més que difícil, ho té gairebé impossible David Elvira per justificar l’objecció de consciència, que al protocol es vol presentar com un «dret constitucional» –i a la Constitució no apareix per enlloc. Per altra banda, el Tribunal Constitucional sols ha reconegut l’objecció en els casos d’avortament, quan la pastilla, segons els experts, no és abortiva.

Doncs si és així, a què juguem?

About these ads

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Aborto y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s