Intervenció de Clara Valverde a la CUS


La companya Clara Valverde ens ha enviat la seva intervenció a la jornada de sostenibilitat del sistema públic de salut, organitzada per la CUS.

Intervención de Clara Valverde en la jornada de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS)

“La sostenibilitat del Sistema Públic de Salut: de qui o de què depèn?”

Barcelona, 26 de marzo del 2009

clara-valverde.jpgHola, soy Clara Valverde, ex-profesora de enfermería, escritora especializada en bio-política y presidenta de la Liga SFC (Síndrome de la Fatiga Crónica). En el pasado, trabajé en el Ministerio de Salut del Québec y en el Departament de Salut de la Generalitat. Mi pregunta a los ponentes de esta jornada es: ¿Cómo se puede sostener lo insostenible?

Tengo que admitir que el profesor Pere Ibern i Regàs tiene razón cuando nos ha dicho, hace unos minutos, que para utilizar palabras como “privatización”, “co-pago” y “sostenibilidad”, en relación al sistema de salud, se necesitaría cambiar el marco de actuación. Y, aunque Ibern nos quiere censurar al decir que la utilización de esas tres palabras “secuestran el debate”, lo de que se necesita un marco diferente es muy cierto, aunque seguramente no nos referimos a lo mismo.

El marco en el que Isbern y el resto de los ponentes en esta jornada actúan, como agentes directivos del sistema sanitario de Catalunya, es el de los Nuevos Modelos de Gestión (NMG). Estos modelos implican que más de la mitad del presupuesto para la sanidad pública en Catalunya va a proveedores tales como los consorcios, fundaciones sanitarias, EBAs y otras modalidades de gestión privada. El porcentaje exacto no es fácil de determinar por la falta de transparencia que rige esta privatización en cubierta. Estos Nuevos Modelos de Gestión aseguran de que la salud sea, en estos tiempos de “desaceleración”, uno de los pocos negocios rentables.

¿Cuáles son los problemas con estos Nuevos Modelos de Gestión?

Muchos, pero para mencionar algunos podemos decir:

- Que están regidos por las leyes de la gestión privada (con lo cual no tienen que rendir cuentas a la ciudadanía).

- Que los costes de las concesiones administrativas las pagamos los ciudadanos con impuestos, pagos más allá de lo que se necesitaría en una sanidad realmente pública.

- Que separar los compradores de los proveedores es ineficaz (Wall) y reduce las posibilidades de que el proceso sea transparente.

- Que la razón de ser de los Nuevos Modelos de Gestión es crear beneficios para los propietarios y gestores de los consorcios, fundaciones, etc y que para hacer eso, la manera más fácil es recortar la plantilla (Baquero 2008). Eso tiene un efecto drástico sobre la calidad de los servicios sanitarios. (Hay un interesante estudio europeo en el que participó la Universidad de Barcelona, en el que se estudiaron las condiciones de trabajo de los profesionales de enfermería en relación a los modelos de gestión utilizados. Para España se investigó el Hospital del Mar de Barcelona. Los efectos negativos de la gestión “mixta” de ese hospital se vieron muy fácilmente http://www.profknow.net/ ). También la Organización Mundial de la Salud, en su Informe del Estado de Salud 2006, dice que estos modelos de gestión rebajan la calidad del servicio sanitario, aumenta la mortalidad y las infecciones hospitalarias.

- Que sacan dinero de las arcas públicas para dárselas a las empresas privadas (Sánchez Bayle 2008).

Tal desmantelamiento de la sanidad pública no es, obviamente, sostenible. Pero, ¿cómo podría serlo cuando no hay transparencia? La palabra “transparencia” es una que se ha utilizado mucho hoy y que se utiliza constantemente en el Informe Vilardell (2005), el que el Gobierno Catalán quiere ahora resucitar para acelerar la privatización del sistema sanitario (aprovechando que estamos todos un poco atontados con eso de “la crisis”). Cuando una palabra se utiliza mucho (esto lo sabe el subconsciente del Sr Ibern), es que hay un problema.

La retórica es la mejor arma de estos nuevos gestores. Como en todas las ponencias de hoy, se utiliza la frase “ es que ha aumentado la demanda y hay menos oferta”, justo antes de implantar la privatización. Cuando la población ya se cree esa frase, el desmantelamiento de la sanidad pública para entregársela a las corporaciones en bandeja, es muy fácil añadiendo a la retórica expresiones como “eficacia” y “eficiencia”. Sí, en los nuevos modelos de gestión sanitaria hay eficacia y eficiencia, pero para crear beneficios para los directivos. (¿Cuántos ex -directores generales del Catsalut son ahora directivos de algún Consorcio Hospitalario? No debe ir mal el negocio). Pero no es eficaz para la salud de la población (Ruane 2005) y es para eso que existe un sistema sanitario o ¿ya lo habíamos olvidado?

¿Cómo va a ser sostenible un marco que está dirigido por gestores como la Sra Roser Fernández i Alegre, Directora General de la Unió Catalana d’Hospitals, que nos ha dicho muy directamente hoy, que unos de los problemas del sistema sanitario es el “abuso moral” que hacen los pacientes de tal sistema? (Claro que no ha sido la única ponente que culpabiliza a los pacientes de la situación deficiente del sistema sanitario. Los Sres Ramón Cunillera i Grañó, Director General de Gestió del Consorci Hospitalari de Catalunya y Miquel Argenter i Giralt, Director de l’Àrea de Recursos del Catsalut, también han lanzado este tipo de insinuaciones).

No, la gestión que se está llevando a cabo ahora de nuestro sistema sanitario no es sostenible ni bueno para la salud.

Gracias.

Clara Valverde és presidenta de la Liga SFC i membre del col·lectiu Dempeus per la salut pública. 

About these ads

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Copago, Privatización, Salud pública y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

8 respuestas a Intervenció de Clara Valverde a la CUS

  1. Ramon Serna dijo:

    Felicitats, Clara, que faig estensives a la Isabel. Lamento no haver pogut assistir a la jornada (entre altres motius perquè dos dies abans ja era tard per inscriure’s) perquè hagués gaudit fent-vos un gran aplaudiment. Unes intervencions valentes per la seva claredat i per quant estan fetes davant de representants del pensament únic del que tu anomenes NMG i jo coneixia com a NGP (Nova Gestió Pública) però que em penso que és exactament el mateix.
    Gràcies per fer alussió a la falta de transparència.
    - Com és possible que els estudis adjudicats pel Departament d’Interior, Participació i no sé què més, per seleccionar les entitats que han de representar les persones usuàries en els consells de salut de 10 dels primers Governs Territorials de Salut, que ens van costar 100.000 euros no es facin públics amb l’absurd raonament que feririen susceptibilitats de les associacions menys valorades? Tan poc objectius eren? O és que, les persones usuàries som gent immadura? I tant si és per un motiu com per l’altre, com és que s’ha licitat una altra tanda d’estudis, encara més ampla?
    - I com aquest, tenim una munió d’exemples de com es gasten els nostres diners en l’encertada línia que apuntes. La diversificació de la gestió és la xocolata del lloro, el café per a tots … ells. Seriosament, hem de denunciar els costos dels càrrecs del “nostre” sistema sanitari sense cap mena de complexe, sense demagògia, sinó amb proves i amb contundència. Parlo tant dels sobresous que proporciona a la nova classe gestora la “col·laboració pública-privada” (puc posar algun exemple), com del fenòmen de la porta giratòria en la seva accepció més acadèmica (no citaré noms de moment per no ser jo, des de fora, qui pretengui instaurar estils de funcionament a un blog que, en els quatre dies que conec, se m’ha fet altament respectable, per necessari i per correcte), com de “les dietes”, en sentit ampli, amb les que pretendran comprar la participació ciutadana.
    Tinc la gran por que el pensament únic està en una ofensiva total. Tan total que, per exemple, ha segrestat i provocat la síndrome d’Stokolm a aquella gent d’esquerres que un dia vam votar pensant que potser no estaven contaminats encara. Quina ràbia i quina impotència que l’esquerra que hem posat al “poder” estigui cavant la seva pròpia tomba i que no poguem ser nosaltres qui l’enterrem. L’alternativa són ells o el que teníem? Per a ells, cap problema. El “model sanitari català” els garanteix l’status fins a, i fins i tot després de, la jubilació. No pot ser. Hem de fer neteja estenent les nostres veus. La lògica, el seny, la democràcia de debó, s’han d’imposar. Felicitats per les vostres paraules, Clara, Isabel perquè crec que van en aquest camí.

  2. Hola Ramón,
    Gracias por tus amables palabras.
    Estoy muy de acuerdo con lo que dices. Llegados a donde hemos llegado en Catalunya, por lo menos no nos hacemos ilusiones electorales.
    Me parece muy interesante y muy importante lo qué mencionas de los Consells de Salut. ¿Nos podrías contar más? Es un tema que creo que necesitamos conocer más a fondo.
    Un cordial saludo,
    Clara

  3. Ramon Serna dijo:

    Uf! Sí, clar, però no acabarem el tema, entre altres coses perquè d’aquí a uns moments m’haig de posar a preparar-me per anar a la mani d’aquesta tarda “que la crisi la paguin els rics”, i és un tema que portem molt enderrerit, on ens queden molts deures per fer.
    Unes idees bàsiques:
    1.- Els governs territorials de salut se’ns plantegen, des del govern nominal i des del govern fàctic (CHC), com el summum de la participació. Participació dels ens locals i participació ciutadana. Nosaltres (no pretenc representar, però treballo intensament en el sindicat CATAC-CTS, de la Intersindical Alternativa de Catalunya, i tant com puc en la Plataforma de Defensa de la Sanitat Pública de Catalunya) pensem, diem, … que, molt més que això, els GTS són la nova fòrmula de repartiment del pastís de la gestió entre els proveïdors.
    2.- Certament els consells rectors dels GTS estan constituïts al 50% pels ajuntaments, però cap ajuntament podrà capgirar els plans més que consensuats sobre el model sanitari a aplicar en el seu propi ajuntament. A més, els GTS preveuen la constitució dels consells de salut, però s’estan traspassant tots els terminis de constitució d’aquests consells que marquen els propis estatuts de cada GTS.
    3.- I a més, jo mantinc que tot el procés s’està fent en la més absoluta clandestinitat. Ara estem pendents que surti al DOGC l’adjudicació dels 4 lots en què dividiran el contracte d’anàlisi de la xarxa d’actors socials en els àmbits territorials dels governs territorials de Salut que va treure a licitació el DOGC 5317 del 12 de febrer. L’adjudicaran, com va passar amb el que cito en la meva anterior intervenció, a empreses especialitzatdes en externalització de serveis, i, si no hi posem remei, els resultats es mantindran secrets. Després trobarem a internet (i mira que és difícil de trobar), que “Fa uns mesos l’av Pla del Remei va ser escollida per formar part del Consell de Salut d’Osona” sense saber (i sense ànims de menysprear-la, faltaria més) qui l’ha escollit.
    4.- El paper que jugaran els ciutadans en aquests consells de salut. Per les presses d’ara, simplement reprodueixo una pregunta i resposta extreta d’una acta de 2008 del Consell de Salut del Sector de Sant Andreu de Barcelona: “Montse Parellada de CIU reclama que les infermeres se les paga poc i s’estan contractant professionals sense títol homologat i estrangers. Això afecta a la qualitat assistencial. Jaume Estany remarca que la contractació de professionals és un problema responsabilitat de l’empresa que contracta”. Clarificador i resolutiu el senyor Estany.
    5.- El poder vol interlocutors submissos. No hi com llegir en Miguel Jara, els seus treballs sobre les associacions de pacients dominades per la indústria famacètica, i després veure com la nova empresa pública ICS nomena l’Albert Jovells del Foro Español de Pacientes com a representant dels usuaris en el seu Consell d’Administració.
    Prometo seguir demà

  4. Gracias Ramón, por toda esta información. Al Jovell es fácil seguirle la pista a él y sus jugadas porque como va de “chico de oro” del PSC, sale por todas partes (tiene a Google mareado). Lo que me preocupa son las jugadas que no salen tan facilmente.
    Por eso toda la información que podamos recoger entre todos es muy valiosa y lo que cuentas aquí nos ayuda a aprender.
    Gracias otra vez,
    Clara

  5. Ramon Serna dijo:

    Bé, escric perquè m’hi vaig comprometre, però veig que ja vaig explicar les prevencions bàsiques que hem de tenir.
    Només afegir una idea molt bona que copio de la crítica mordaç d’un company al darrer document del CHC (Posicionament del Consorci …). Diu: “Es citen experiències en d’altres països d’organitzacions públiques no estatals. Per exemple Noruega, però no sembla es vulgui seguir l’exemple d’aquest país on les reunions dels Consells de govern dels hospitals municipals són públiques, com públics són en el nostre país els plens municipals que sovint tracten d’aspectes que preocupen menys a la ciutadania que la sanitat.” Crec que és un objectiu que ens hauríem de proposar assolir, que les reunions dels consells fossin obertes com oberts són els plens municipals. D’aquesta manera, si més no, els senyors “Estanys” que “dirigeixen” la nostra salut no donarien respostes tan poca soltes sense esperar una bona xiulada.
    Espero que ens coneguem aviat i poguem col·laborar per posar més en evidència els abusos del nostre “model sanitari”

  6. Lluís-D dijo:

    Hola a tots, enhorabaona clara pel teu magnífic discurs, lamento no haber pogut estar a la jornada. El que diu en Ramon es tal qual. Per arribar a enriquir a certs proveidors la consellera ha estat desmuntant l’ICS i les peces les van repartint, el principal beneficiari sens dubte serà el CHC, mireu la introducció de la seva web es molt explícita, es nota que ja es poden manifestar “sin complejos”, ¿algú dubta encara perquè tot aquest proces de desmuntatge el va iniciar amb el sr Francesc José María Sanchez que era lletrat del CHC abans de ser el segon de la Sra Geli? En el decret que regula el tema dels GTS, el article 3 es esfaraidor ja que preveu la posibilitat de que els consorcis públics puguin delegar totes les seves funcions a “altres entitats”, llegint be el decret aquestes no poden ser altres que entitats privades. Curiosament hi va haber expert que deia que això no seria posible perque el decret no estava pensat per això, doncs ja ho tenim.

  7. Hola Lluís, muy interesante los detalles que nos das. ¿Me podrías poner enlaces a las webs y documentos públicos sobre todo esto?
    Me serían de gran ayuda.
    Ramón, muy de acuerdo de que los Consells tienen que ser realmente abiertos.
    Agradezco mucho toda intervención que nos ayude a saber los detalles de esta privatización.
    Saludos,
    Clara

  8. DEMPEUS dijo:

    Clara, Ramón, Lluis,
    Moltes gràcies pels vostres comentaris i per la interesant informació que aporteu.
    Us agraïrem que en el futur la compartiu amb nosaltres, com ja fa la Clara.

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s